PROFILPELAJAR.COM

Antoni de Vaudémont
Biografia
Naixement	c. 1400 ; valor desconegut
Mort	22 març 1458 (57/58 anys); valor desconegut
Activitat
Ocupació	feudatari
Carrera militar
Conflicte	batalla de Bulgnéville
Altres
Títol	Baró d'Elbeuf (1452–1458); Comte d'Aumale (1452–1458); Senyor de Joinville (1418–1458); Comte de Vaudémont (1418–1458)
Família	Casa de Lorena
Cònjuge	Maria d'Harcourt (1416 (Gregorià)–)
Fills	Marguerite de Lorraine-Vaudémont, Mary de Lorena, Jean de Vaudémont, Henri de Lorraine-Vaudémont, Joan VIII d'Harcourt-Lorena, Ferri II de Vaudémont
Pares	Frederick I of Lorraine, Count of Vaudémont i Margaret of Joinville
Germans	Elisabeth of Lorraine; Marguerite of Lorraine

Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458. Per matrimoni, va ser també comte d'Aumale i baró d'Elbeuf de 1452 a 1458. Era fill de Ferri I de Vaudémont i de Margarida de Joinville.

Es va casar el 12 d'agost de 1416 amb Maria d'Harcourt (1398-† 1476), comtessa titular d'Harcourt, comtessa d'Aumale i baronessa d'Elbeuf, filla de Joan VII d'Harcourt, comte d'Aumale i d'Harcourt, i baró d'Elbeuf, i de Maria d'Alençon. Van tenir com fills:

Ferri II (° 1428-† 1470), comte de Vaudémont i senyor de Joinville,
Joan VIII († 1473), comte d'Aumale i baró d'Elbeuf,
Enric de Lorena († 1505), bisbe de Thérouanne (1447-1484), i després de Metz (1484-1505),
Margarida de Lorena^[1] (vers 1420 † vers 1474), senyora d'Aarschot i de Bierbeke (morta abans de 1474), casada el 1432 amb Antoni I el Gran de Croÿ
Maria († 1455), casada el 1450 amb Alan IX (? 1462), vescomte de Rohan.

Va tenir igualment com fills il·legítims^[2]^[3] a:

Joan, bastard de Vaudémont († 1509), fill d'un dona desconeguda, legitimat per Carles VII el 20 de maig de 1488, tinen general de l'exèrcit venecià (1483), senyor de Damvillers (1488), de Florennes i de Pesches (1494); casat amb Joana de la Marck;
Pierrette de Saint Belin, filla d'Isabel de Saint Belin i esposa de François Contant, senyor de Moranville.

No amagant la seva voluntat d'heretar del ducat de Lorena a la mort del seu oncle Carles II de Lorena, que no tenia més que filles, es va barallar amb aquest quan el va desheretar el 1425. Carles II va atacar els seus dominis, però Antoni es va aliar amb Felip III el Bo, duc de Borgonya i li va fer front.

El 1431, després de la mort de Carles II, Antoni va atacar el nou duc Renat d'Anjou, i, l'1 de juliol de 1431 el va derrotar a Bulgnéville i el va fer presoner.^[4] Llargues negociacions van seguir, ja que l'emperador Segimon I sostenia a Renat i es negava a acceptar a Antoni, aliat del duc Felip III de Borgonya del qual temia les ambicions, accedir al ducat. Finalment, per tractat del 27 de març de 1441, Antoni va renunciar al ducat, a canvi de la independència del seu comtat, i el fill d'Antoni fou promès amb la filla de Renat, Violant o Iolanda. Aquest matrimoni permetrà al net d'Antoni i de Renat heretar els ducats trenta anys més tard.