Antoni Puig i Artigas

Biografia
Naixement	30 abril 1886 l'Escala (Alt Empordà)
Mort	8 febrer 1960 (73 anys) Tolosa (França)
Ideologia	Anarquista
Activitat
Ocupació	músic, intel·lectual, barber
Gènere	Sardana
Família
Cònjuge	Teresa Muntaner Cabarrocas

Antoni Puig i Artigas (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser un músic i intel·lectual anarquista, barber d'ofici.

A començament del segle xx (1901-1902) la seva família s'instal·là a Palamós, i això permeté que Antoni i el seu germà Pere Puig es vinculessin, entre 1907 i 1910, al grup de joves anarquistes de Palamós. L'Antoni es feu especialment amb Formós Plaja, a qui acompanyà a un curt exili francès pels fets de la Setmana Tràgica; mostra de l'amistat que els unia és que es ressenya^[1] que, un cop, ambdós anaren caminant a Barcelona únicament per assistir a una representació de La valquíria.

L'efervescència política i sindical de la capital catalana cridà a la primera dècada del segle els elements més inquiets de l'anarquisme empordanès a Barcelona, i Puig visqué a la ciutat cinc anys, fins que el 1917 tornà a l'Escala. Amb el seu germà Pere hi portà una popular barberia i, en paral·lel, continuaren amb la militància i la propagació local de l'ideari àcrata. Va ser cofundador de l'Ateneu Art i Cultura; durant la dictadura de Primo de Rivera amagà a casa persones perseguides i, de resultes de la seva activitat política, novament hagué de marxar a França una temporada per esquivar la repressió governamental. L'adveniment de la República permeté que el seu germà gran Dídac Puig esdevingués tinent d'alcalde palamosí entre 1931 i 1934, en els rengles de la candidatura republicana de Josep Fàbrega; poc després, el 1936, l'Antoni Puig fou elegit regidor de Cultura^[2] al Consell Municipal de l'Escala, en representació de la CNT, i romangué en el càrrec fins a la fi de la guerra civil. El 1939, amb l'arribada a l'Escala dels sublevats, s'exilià definitivament a França i, després de passar pels camps de refugiats d'Argelers, Bram i Gurs (1941), anà a treballar a les mines de plom de Solon (Alts Pirineus) (1942); posteriorment, i al mateix poblet, amb el seu germà Pere muntà una precària barberia que atenia els exiliats espanyols de la zona. El 1944 marxà al petit poble de Ju e Bethlòc i hi romangué fins que el 1953 s'establí definitivament a Montalban, on visqué a casa de l'anarquista palafrugellenca exiliada Rosa Laviña, a qui dedicà tres sardanes. Per l'amistat que de sempre havia tingut amb Federico Urales, es relacionà força amb el matrimoni format per la seva filla Frederica Montseny i per Germinal Esgleas, en una visita a la llar tolosenca dels quals el trobà la mort el 1960.^[3]

A banda d'unes nocions musicals en solfeig i composició que li donà el seu convilatà Josep Vicens "l'Avi Xaxu", barber com ell, Puig fou essencialment autodidacte. Hom ^[4] li atribueix la composició de 300 sardanes, per bé que, de localitzades ^[5] només n'hi ha vora una trentena, algunes de les quals estrenades a la festa major de l'Escala. També dominà la guitarra, amb què s'auxiliava per a compondre, i s'afirma^[6] que va arribar a ser un bon violoncel·lista. Va publicar articles a les revistes Acció Social Obrera, de Sant Feliu de Guíxols, a Despertar, de Salt, al diari Gerona-CNT i, ja a les seves velleses, al setmanari CNT de Tolosa. En homenatge, l'ajuntament de l'Escala li dedicà a la plaça Víctor Català^[7] un plafó amb la biografia i una fotografia. El seu net, Rafel Bruguera i Batalla, alcalde de la vila, diputat al Parlament de Catalunya i senador, l'hi va dedicar una extensa biografia.

El seu germà Josep (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser autor d'una sardana, Amistat, enregistrada el 1929 per la cobla La Principal de la Bisbal (Compañía del Gramófono, ref. AE-2443)

Selecció ^[5][8]

• Al company de fugida, l'Hermós Plaja (1907), primera sardana^[1]
• Amb tot el carinyo (1929)
• Barcelona - Albert Martí (1928), enregistrada per la cobla Barcelona - Albert Martí (Polydor, ref. 220.005-B)
• Camí dels enamorats
• De Montgó a les Illes Medes (1928)^[9]
• Faune i les nimfes
• Flora Kaj Ariel (1953)
• Indòmita (1945), dedicada a Martí Rouret^[10]
• Inquietud (1928), per a dues cobles
• Jo sí que t'estimo (1939)
• Muntanya amunt, presentada als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic (1957)
• El naixement de Venus (1929), per a dues cobles
• Ofèlia (1929), nom d'una de les seves dues filles (una altra sardana portà el nom de l'altra filla, Pepita), dedicada a Narcís Paulís
• Pekin avançant (1923), dedicada al Centre Cultural de l'Escala, anomenat col·loquialment Pekín ^[9]
• Per Catalunya (1945), dedicada a Lluís Companys
• Tendresa (1942), arranjada per Lluís Albert, dedicada a Rosa Laviña
• Les típiques dansaires escalenques (1929)
• Altres sardanes: Capritxosa; Captiveri; Dolça Lina; Pepita; Pleniluni; Salutació a l'Autora; Sensitiva; El somni del poeta; Teresa

• Bruguera i Batalla, Rafael. Antoni Puig "Tonet", barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala. Girona: Curbet Comunicació Gràfica, 2010. ISBN 9788492718498. 
• Colomeda, Lluís. «Tonet, l'anarquista que escrivia sardanes». A: 31 Aplec de la Sardana de l'Escala. L'Escala: Ajuntament de l'Escala, 2006, p. 57-60. 
• «Antonio Puig (Necrologia)». Solidaridad Obrera, 18-02-1960. (Soriano, Hermoso Plaja (2002))