Anna d'Orleans, duquessa de Calàbria[1] (Woluwé- Saint-Pierre, Bèlgica 4 de desembre de 1938)[2] és una aristòcrata amb la consideració de princesa reial de França i duquessa vídua de Calàbria.
És filla dels comtes de París, Enric d'Orleans, pretendent a la corona de França, i d'Isabel d'Orleans-Bragança.[2] És neta per via paterna de Joan d'Orleans i d'Isabel d'Orleans, i per la via materina de Pere del Brasil i de la comtessa Elisabet de Dobrzensky von Dobrzenicz.
Tot i ser nascuda a Bèlgica, passà la seva infància a França, tot i que després per l'exili dels seus pares va voltar per diversos països com Marroc, Espanya i Portugal.[2][3] Va contraure matrimoni civil amb Carles de Borbó-Dues Sicílies a Louveciennes, l'11 de maig de 1965. La parella s'havia conegut el 1962 a la boda de Joan Carles I d'Espanya. A la relació s'hi va oposar el comte de París, perquè no reconeixia a Carles com a hereu de les Dues Sícilies, ni l'altre el reconeixia a ell com a cap de la Casa de França.A la relació s'hi va oposar el comte de París, perquè no reconeixia a Carles com a hereu de les Dues Sícilies, ni l'altre el reconeixia a ell com a cap de la Casa de França. Finalment, amb la intervenció de Joan de Borbó, es va poder celebrar l'enllaç.[2]
La parella va tenir cinc fills:[2]
Anna d'Orleans és un membre de la Família Reial habitual en actes públics. Molts legitimistes consideren als ducs de Calàbria hereus al tron espanyol com a conseqüència dels casament morganàtics dels fills dels reis d'Espanya.[cal citació]
Ha destacat en la pintura com a aquarel·lista. Aficionada des de la seva infància, els seus pares van fomentar aquest aspecte amb un professor d'art. Posteriorment ha estat alumna de l'Escola de Sèvres, de París, i de l'estudi de Milly Possos a Sintra, durant l'exili dels comtes de París a Portugal. Més tard també ho ha estat de Pablo Echevarría i el seu talent ha estat reconegut al llarg dels anys. Les seves obres s'han repartit per diversos països.[4][3]
Referències
- ↑ Darryl Lundy. «Anne Marguerite Brigitte Marie d'Orléans, Princesse d'Orléans». ThePeerage.com, 10-03-2007. [Consulta: 3 octubre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sampedro Escolar, José Luis «Los Duques de Calabria celebran medio siglo de un amor que fue casi imposible». ABC, 27-09-2015.
- ↑ 3,0 3,1 «S. A. R. Ana de Orleans, Duquesa de Calabria». Museo Mayte Spinola Arte Contemporáneo. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2019. [Consulta: 16 desembre 2019].
- ↑ Redacció «La duquesa viuda de Calabria expone sus acuarelas para ayudar a un convento». Monarquia - El Confidencial, 20-05-2016.
.jpg)
