|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Isabel d'Orleans-Bragança |
|
Naixement | 13 agost 1911 castell d'Eu (França) |
---|
Mort | 5 juliol 2003 (91 anys) París |
---|
Sepultura | Capella reial de Dreux |
---|
Religió | Església Catòlica |
---|
|
Ocupació | escriptora |
---|
|
Títol | Princesa |
---|
Família | Família imperial brasilera |
---|
Cònjuge | Enric d'Orleans (1931–) |
---|
Fills | Isabel d'Orleans, Enric d'Orleans i d'Orleans-Bragança, Helena d'Orleans, François d'Orléans, Anna d'Orleans, Diana d'Orleans, Jaume d'Orleans, Miquel d'Orleans, Clàudia d'Orleans, Jeanne de Chantal Alice Clothilde Marie d'Orleans, Thibaut d'Orléans |
---|
Pares | Pierre d'Orléans-Bragance i Élisabeth Dobrzensky de Dobrzenicz |
---|
Germans | Françoise d'Orléans-Bragance Pere Gastao d'Orleans-Bragança João de Orléans e Bragança Princess Teresa Teodora of Orléans-Braganza |
---|
|
|
|
Isabel d'Orleans-Bragança, comtessa de París (Eu 1911 - París 2003). Nascuda Princesa del Brasil amb el grau d'altesa imperial es convertí per matrimoni amb la comtessa de París i esposa del pretendent de la Casa dels Orleans al tron de França.
Nascuda al castell d'Eu el 13 d'agost de 1911 era filla del príncep Pere del Brasil i de la comtessa bohèmia Elisabeth Dobrzensky de Dobrzenicz. Era besneta de l'emperador Pere II del Brasil.
El 8 d'abril de 1931 es casà amb el príncep de la casa dels Orleans Enric d'Orleans a Palerm. El comte era fill del príncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans. La parella tingué onze fills:
- SAR el príncep Francesc d'Orleans nascut el 1935 a Manoir d'Anjou a Bèlgica i mort en acte de guerra a Algèria el 1960.
A partir del seu casament l'any 1931, Isabel col·laborarà amb el seu marit per publicitar el partit orleanista dins de França i arran de la fi de la llei d'exili de l'any 1950, Isabel i el comte de París realitzaren nombrosos viatges a l'interior del país per tal de conèixer la realitat francesa.
Separada del seu marit l'any 1986 s'instal·là en una casa parisenca propietat de la família dels Orleans. Continuà la seva en favor de nombroses causes humanitàries i presidí entre alites el Patronat literari que concedeix el premi Hug Capet.
Entre altres llibres escrigué una autobiografia, una biografia de Blanca de Castella i un llibre anomenat Album de la meva vida.