Anna Pavlovna Nerkagui[1] va néixer el 15 de febrer de 1951 a la península de Yamal, prop de la costa del mar de Kara, a Sibèria occidental, Rússia. L'any 1958, als sis anys, les autoritats soviètiques la van apartar dels seus pares i la van obligar a viure en un internat, on es van prohibir les llengües indígenes i la cultura autòctona.[2] Només se li permetia visitar els seus pares durant les vacances. El 1974 es va graduar a l'Institut de Geologia de la Universitat Tècnica de Tyumen.[1]
Nerkagui va debutar com a escriptora amb el llibre autobiogràfic Aniko del clan Nogo el 1977,[3] fet que li va permetre convertir-se en membre del Sindicat d'Escriptors.> Va deixar Tyumen el 1980 i va tornar a la forma de vida nòmada a la península de Yamal, on viu amb el seu marit.[1] L'any 1990 va posar en marxa l'Escola Tundra per a nens nenets.[2] Actualment viu i treballa a prop del poble de Laborovaya a la tundra de Yamal, educant nens nenets.[3]
El 2012, un documental sobre la vida de Nerkagui, dirigit per Ekaterina Golovnya, va guanyar el Gran Premi al festival de cinema de Radonezh a Rússia.[4] A més, el 2014 es va estrenar la pel·lícula Belyy yagel basada en la novel·la homònima d'Anna Nerkagui.[5]
Bibliografia
Aniko del clan Nogo, 1977
Ilir, 1979
El Yagel Blanc, 1986
The Horde, 1992-1998 (dedicat a la memòria del poeta Daniil Andreyev)[3]
White Arctic Moss, escrit el 1994, publicat íntegrament el 1996 (una seqüela d' Aniko del clan Nogo)[1]
↑ 2,02,1Kasten, Erich. Sustaining Indigenous Knowledge: Learning Tools and Community Initiatives for Preserving Endangered Languages and Local Cultural Heritage. BoD – Books on Demand, 2013, p. 186. ISBN 9783942883122.
↑ 3,03,13,2Alexander Vaschenko. The Way of Kinship: An Anthology of Native Siberian Literature. University of Minnesota Press, p. 200–201. ISBN 9781452915463.
