André Lichnerowicz

Biografia
Naixement	21 gener 1915 Bourbon-l'Archambault (França)
Mort	11 desembre 1998 (83 anys) París (França)
President Comité national français d'histoire et de philosophie des sciences
1982 – 1996 ← Jean Dieudonné – Michel Jouvet →
Dades personals
Formació	Facultat de Ciències de París - doctorat (1936–1939) École Normale Supérieure (1933–1936) Liceu Louis-le-Grand (–1933)
Tesi acadèmica	Problèmes globaux en mécanique relativiste  (1939 )
Director de tesi	Georges Darmois
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial
Ocupació	matemàtic, catedràtic, físic, professor d'universitat
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1952–1986) Facultat de Ciències de París (1949–1952) Universitat d'Estrasburg (1941–1949) Centre Nacional de Recerca Científica (1939–1941)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1905–) Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències
Alumnes	Paulette Libermann
Obra
Obres destacables fórmula de Lichnerowicz Conjectura de Lichnerowicz
Estudiant doctoral	Yvonne Choquet-Bruhat, Marcel Berger, Thierry Aubin, Yvette Kosmann-Schwarzbach, Marie-Hélène Schwartz, Raymond Couty, Joseph Klein, Claude Berge, Lluís Bel i Díaz, Charles-Michel Marle, Paul Gauduchon, Pierre Molino, Daniel Lehmann, Jean Vaillant, Jean-Paul Penot, Michel Zisman, Bartolomé Coll Durán, Ramon Lapiedra Civera, Mario Alberto Castagnino, Hassan Akbar-Zadeh, Michel Cahen, Richard Kerner, Le Thanh Phong, Jean-Marie Souriau, Raymond Marrot, Robert Vallée i Gaston Casanova (en)
Família
Pare	Jean Lichnerowicz
Parents	Claude Dravaine, tia
Premis
(1988)  Premi de la llengua francesa (1944)  Cours Peccot (1942)  Premi de la Fundació Girbal-Baral  doctor honoris causa per la Universitat de Coïmbra  Comandant de la Legió d'Honor

André Lichnerowicz (Bourbon-l'Archambault, 21 de gener de 1915 - Paris, 11 de desembre de 1998) fou un matemàtic francès. Els seus pares eren professors, la seva mare de matemàtiques i el seu pare de lletres.

Després d'estudiar al Liceu Louis-le-Grand, a la Facultat de Ciències i a l'École Normale Supérieure es va convertir en professor associat de matemàtiques el 1936 i Doctor en Ciències en 1939, amb una tesi sobre la relativitat general.

Va ser successivament professor a la Universitat d'Estrasburg el 1941 i a la de París des de 1949, i finalment fou professor de física matemàtica al Collège de France de 1952 a 1986.^[1] Va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1963. Presidí de 1966 a 1973 el Comitè Ministerial d'Educació Matemàtica,^[2] conegut com la "Comissió Lichnerowicz". Aquesta comissió va tenir una gran influència en l'ensenyament de les matemàtiques: deixa d'ensenyar en el curs preparatori de les quatre operacions al mateix temps (que segueix sent necessària avui en dia) i durant uns anys, l'ensenyament de les matemàtiques es regirà per axiomes i jocs (abans d'un ressorgiment de la geometria euclidiana i els sistemes hipotètic-deductiu).

Fou un matemàtic brillant i prolífic, particularment interessat en les aplicacions de la geometria diferencial de la física matemàtica, incloent-hi la relativitat general.^[3] Fou membre de nombroses acadèmies d'arreu del món, inclosa l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències.

Va tenir com a professor de geometria diferencial a Élie Cartan,^[4] i entre els seus deixebles s'hi poden destacar Thierry Aubin, Marcel Berger, Yvonne Choquet-Bruhat, Thibault Damour i Claude Berge.

Li agradava treballar a diversos cafès, d'acord amb les seves residències, incloent-hi un centre prop de casa, Porte d'Orleans (on va viure des de 1954), arribant a aïllar-se en un esperit paradoxal malgrat el soroll i l'enrenou voltant.

Ell es va casar (1942) amb Suzanne Magdelain (1911-2007), professora associada d'espanyol. Van tenir tres fills: Marc (1945-1969), Jacques (1947) i Jeroni (1951). Marc també va ser matemàtic.

• Problèmes globaux en Mécanique relativiste, Paris, Hermann, 1939.
• Éléments de calcul tensoriel, Armand Colin 1946, réédition J. Gabay, 2005.
• Algèbre et Analyse linéaires, Paris, Masson, 1947.
• Les Théories relativistes de la gravitation et de l'électromagnétisme, Paris, Masson, 1954.
• Théorie globale des connexions et des groupes d'holonomie, Rome, Cremonese, 1955.
• Géométrie des groupes de transformations, Paris, Dunod, 1958.
• Propagateurs et commutateurs en Relativité générale, Paris, P.U.F., 1961.
• Relativistic Hydrodynamics and Magnetohydrodynamics, New York, W. A. Benjamin, 1967.

• Ayoub, Raymond. «The Community of Scholars, André Lichnerowicz». A: Musings of the Masters (en anglès). Mathematical Association of America, 2004, p. 185-198. ISBN 0-88385-549-6. 
• Cahen, Michel «André Lichnerowicz» (en francès). Bulletin de la Classe des sciences, Vol. 10, Num. 1-6, 1999, pàg. 13-15. ISSN: 0001-4141.
• Choquet-Bruhat, Yvonne «Choix d'œuvres mathématiques by André Lichnerowicz» (en francès). Revue de Métaphysique et de Morale, Vol. 90, Num. 1, 1985, pàg. 132-133. ISSN: 2102-5177.
• Kosmann-Schwarzbach, Yvette «Tribute to André Lichnerowicz» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 2, 2009, pàg. 244-246. ISSN: 0002-9920.

• (anglès) André Lichnerowicz, articles de Marcel Berger, Jean-Pierre Bourguignon, Yvonne Choquet-Bruhat, Charles-Michel Marle i André Revuz
• (anglès) Proceedings of the Pontifical Academy of Sciences Homenatge a André Lichnerowicz (pp. 40-43)
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «André Lichnerowicz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.