Va néixer a Lieja, a una casa a la rue des Récollets, com fill d'un músic pobre. De jove era escolà a l'església Saint-Denis.
A Lieja va estudiar a prop de Leclerc i de l'organista de l'església de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composició i teclat a prop de Henri Moreau, mestre de música a la col·legiata de Sant Pau. El 1758 la seva missa solemne va obtenir molt èxit i en conseqüència va rebre una beca del canonge Hurley i així va poder estudiar a Roma i Bolonya. A Roma estudià a prop de Casali, mestre de capella de la basílica Sant Joan del Laterà. S'estava per cinc anys al Col·legi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.
Després de la missa solemne, el seu primer gran èxit de música profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d'una òpera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'ambaixada francesa li va prestar, que va decidir dedicar-se a l'òpera còmica francesa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a París.
Els primers anys a París eren temps de misèria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Suècia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-François Marmontel. En sis setmanes va compondre la música. L'estrena a l'agost 1768 va ser un èxit total. Dos més èxits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputació de primer compositor d'òpera còmica.
Va compondre més de cinquanta òperes, d'entre les quals dues obres mestres: Zémire et Ador1771 i Richard Coeur de Lyon1784. L'òpera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de MozartEl rapte del serrall, va estrenar-se al castell de Fontainebleau el 1783 i romandrà més de cinquanta anys al repertori francès. Tot i compondre unes obres de circumstància La rosière républicaine i La fête de la raison i unes obres clàssiques mereixedors, la seva força rau a les òperes melodramàtiques franceses.
L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el règim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la república va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napoleó va atorgar-li la creu de la Legió d'Honor.
Va morir el 1813 a Montmorency, en una casa que havia comprat de Rousseau, i serà sebollit al cementiri del Père-Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haurà de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que es portés a terme. El 1842, una estàtua de bronze es va erigir a la seva ciutat natal, enfront del – aleshores nou – teatre d'òpera.
A l'ocasió del centenari de la seva mort, el 13 de juliol de 1913, el rei Albert I de Bèlgica i la reina Elisabet van inaugurar a Lieja un museu on s'exposen objectes personals i documents, a la seva casa natal, al carrer rue des Récollets.[3] L'acadèmia de música de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.
Pedra commemorativa a sa casa natal Nota: A la pedra s'ha escrit Erneste en lloc d'Ernest
Estàtua amb l'escriny del cor del compositor (darrere la graella)
Acadèmia de música André Ernest Modeste Grétry a Lieja
Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991
Referències
↑Robert Ruwet, «Andre-Modest Grétry (1741-1813)», Ces Liégeois qui firent le monde... tot tuzan!, Stroud, The History Press, 2011, pàgines 68, ISBN 9781845886684 (en català: Aquests liegesos que van fer el món… en reflexionar)
.jpg)
