Argelich va ser un dels últims i més apreciats[2] alumnes del mestre Evarist Basiana,[3] del qual va obtenir una tècnica que es desmarcava de l'estètica estrictament acadèmica. Fou un dels impulsors del grup dels tretze[4] juntament amb Andreu Descals, Jaume Casacuberta, Salvador Clotet, Antoni March, Josep Maria Massegú, Antoni Sala, Joan Sallent, Lluís Sanz, Josep Fornells, Ramon Salisi i Josep Vila Closes, una generació d'or d'artistes locals manresans.[5]
El pintor va destacar per refer el Cercle Artístic de Manresa els anys 1990 i 1991,[6] així com per la seva vinculació amb el món cultural manresà, on fou president del Casal Cultural de Dansaires Manresans,[7] membre d'entitats corals, sardanistes i esportives.[1] Va ser iniciador dels primers cursos d'aquarel·la, membre actiu del Patronat de la Fundació Mestres Cabanes, membre del grup promotor de l'homenatge al mestre Basiana, i a l'il·lustre dibuixant Joan Vilanova.[4]
Estil
El mateix pintor va definir el seu estil com un "impressionisme expressionista", mostrant fins a quin punt tenia una forma particular de crear.[4] El paisatge d'Argelich està vinculat a la primera època de Mondrian.[8] S'inspirà en indrets tan diferents com les comarques del Bages i l'Empordà o el Marroc, tots amb els seus matisos i diferències, amb un estil particular que intenta explorar els límits de l'estil pictòric sempre sense renunciar a l'arrel figurativa que deixa entreveure els detalls més particulars de cada tema.[4] Argelich fa una interpretació lliure del paisatge, en els seus quadres predomina la densitat del color, amb enquadraments obscurs,[8] amb pinzellades soltes,[9] i amb un domini de la composició.[10] A mesura que madura la seva obra, l'escena pintada és més fugissera i recrea una atmosfera cada cop més perceptible per la intuïció.[7]
Exposicions
Modest en el tarannà quotidià, a part de diverses exposicions col·lectives, només acceptà dues exposicions individuals en vida:
Té exposada obra en permanència als Ajuntaments de Manresa i Castelló, al Museu de l'Aquarel·la de Llançà, al Museu Comarcal de Manresa, a l'Agrupació Mútua i a nombroses col·leccions particulars del país i a l'estranger.[1]
Premis
Va aconseguir multitud de premis, com el Poble Nou, el Gaudí a la millor indagació expressiva, el primer premi d'aquarel·la del Saló de Tardor de Manresa,[10] la II bienal de Manresa, la tercera edició del Premi de Pintura Agrupació (d'un total de 340 obres),[2] el Vila de Mieres, el Plans de Sió o el Premi Ciutat de Berga.[13]
El 2001 va guanyar el primer premi del prestigiós Certamen Nacional de Pintura Juan Aparicio de Badajoz.[14]
Referències
↑ 1,01,11,2Artistas del siglo XXI. Sant Joan les Fonts: Ediciones Ecuador 21, 2000, p. 32, Tom II.
↑ 2,02,1 «Andreu Argelich, guardonat en el III Premi de Pintura Agrupació». Regió7, 24-05-1997.