PROFILPELAJAR.COM

Amparo Baró i San Martín
Biografia
Naixement	21 setembre 1937 ; Barcelona
Mort	29 gener 2015 (77 anys); Madrid
Causa de mort	càncer de pulmó
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1957-2015
Obra
Sèrie	7 vidas, El internado
Premis
	(2007) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra Siete mesas de billar francés; (2007) Medalla d'Or al Mèrit en el Treball ;

Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic d'Amparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015^[1]) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid.^[2] Va començar fent teatre a Barcelona al costat d'Adolfo Marsillach i Soriano. Els darrers anys es va fer molt popular arran de la seva participació en la sèrie televisiva 7 vidas, interpretant el personatge de la Sole, i en el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri El internado.

Biografia

Va nàixer el 1937 a Barcelona al si d'una família valenciana amb orígens a Paterna (l'Horta).^[3] Després d'acabar els seus estudis secundaris va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la universitat, carrera que de seguida va abandonar quan va començar a sentir la vocació pel teatre. Això va ocórrer arran de veure una representació teatral de l'obra Seis personajes en busca de autor. Va començar a actuar en una companyia d'aficionats i de seguida va ser contractada pel Teatre Windsor de Barcelona. No va trigar a sorgir-li una gran oportunitat, quan l'actriu principal, que era Amparo Soler Leal, va patir un atac d'apendicitis i va haver de substituir-la. La seva actuació a l'obra El invisible Harvey de Mary Chase, premi Pulitzer de 1945, al costat d'Adolfo Marsillach, va ser un èxit.^[4]

Seguidament va protagonitzar una obra de Jaime de Armiñán, Café del Liceo, a la qual seguiran altres com El pan de todos, d'Alfonso Sastre. Obté un gran èxit també a Madrid amb l'obra Calumnia, i va realitzar una gira per Sud-amèrica. Pel que fa al cinema, el seu primer treball té lloc l'any 1957, quan va participar a Rapsodia de sangre d'Antonio Isasi. No obstant això, la incursió en el cinema no va ser gaire extensa, acabant sent molt més prolífica en el mitjà televisiu. D'entre les pel·lícules en què va participar, que no són moltes, podem destacar El bosque animado de José Luis Cuerda o Las cosas del querer de Jaime Chávarri.

També és destacable la seva actuació a Siete mesas de billar francés, de Gràcia Querejeta, que va rodar el 2007 i que li va suposar el premi Goya a la millor actriu de repartiment. Durant diverses dècades va ser un dels rostres més assidus a la televisió, mitjà en el qual sí que ha estat molt prolífica i en el que es va iniciar en els repartiments de sèries com Estudio 1, Fábulas, Primera fila o Novela, espais que durant les dècades dels seixanta i setanta adaptaven a la televisió conegudes obres de teatre o literatura.^[4] Malgrat això i del gran nombre de programes i sèries en què ha participat, va ser la sèrie 7 vidas la que li va oferir més popularitat i premis que en tota la seva carrera, el que es va veure reforçat per la seva aparició, posteriorment, en la sèrie El internado. D'entre la resta de la seva filmografia, encara cal citar títols com El nido, En septiembre, Mi general, Soldadito español, Al otro lado del túnel, El palomo cojo o Boca a boca.^[5]

Filmografia

Cinema

Siete mesas de billar francés (2007), de Gracia Querejeta
Noviembre (2003), d'Achero Mañas
El palomo cojo (1995), de Jaime de Armiñán
Boca a boca (1995), de Manuel Gómez Pereira
Al otro lado del túnel (1994), de Jaime de Armiñan
Las cosas del querer: Segunda parte (1993), de Jaime Chávarri
Al otro lado del túnel (1992), de Jaime de Armiñán
Soldadito español (1989), d'Antonio Giménez Rico
Las cosas del querer (1988), de Jaime Chávarri
Mi general (1987), de Jaime de Armiñán
Cara de acelga (1987), de José Sacristán
El bosque animado (1987), de José Luis Cuerda
Stico (1985), de Jaime de Armiñán
El elegido (1985), de Fernando Huertas
En septiembre (1982), de Jaime de Armiñán
Apaga... y vámonos (1981), d'Antonio Hernández
27 millones libres de impuestos (1980), de Pedro Masó

El divorcio que viene (1981), de Pedro Masó
El nido (1979), de Jaime de Armiñán
Al servicio de la mujer española (1978), de Jaime de Armiñán
Carola de día, Carola de noche (1969), de Jaime de Armiñán
La banda del Pecas (1968), de Jesús Pascual
Tengo 17 años (1964), de José María Forqué
La chica del trébol (1963), de Sergio Grieco
Tierra de todos (1962), d'Antonio Isasi-Isasmendi
Margarita se llama mi amor (1962), de Ramón Fernández
Tres de la Cruz Roja (1962), de Fernando Palacios
Adiós, Mimí Pompón (1961), de Luis Marquina
Sendas cruzadas (1961), de Juan Xiol
Llama un tal Esteban (1960), de Pedro Luis Ramírez
Trío de damas (1960), de Pedro Lazaga
Rapsodia de sangre (1957), d'Antonio Isasi-Isasmendi
Carta a Sara (1957), de Leonardo Bercovici i Claudio Gora

Teatre

El burlador de Sevilla y convidado de piedra (1955), de Tirso de Molina.
Harvey (1956), de Mary Chace.
Cándida (1957), de George Bernard Shaw.
Mi adorado Juan (1957), de Miguel Mihura.
El pan de todos (1957), d'Alfonso Sastre.
Los ángeles no deben aterrizar (1957), d'Enrique Suárez de Deza.
No és mai tard... si s'arriba d'hora (1957).
Bobosse (1958), d'André Roussin.
Ondina (1958), de Jean Giraudoux.
George y Margaret (1958), de Gerald Savory.
Mi adorado Juan (1958), de Miguel Mihura.
¡No! (1959), de Joaquín Calvo Sotelo.
César y Cleopatra (1959), de George Bernard Shaw.
El comprador de horas (1959), de Jacques Deval.
Las preciosas ridículas (1959), de Molière.
Petición de mano (1959), d'Anton Txékhov.
Asesinato en el Nilo (1960), d'Agatha Christie.
El rapto (1960), d'Edgar Neville.
Tengo un millón (1960), de Víctor Ruiz Iriarte.
La calumnia (1961), de Lillian Hellman.
Vamos a contar mentiras (1961), d'Alfonso Paso.
La feria de Cuernicabra (1962), d'Alfredo Mañas.
Una cigüeña bromista (1962-1963), d'André Roussin.
El niño de los Parker (1963),d'Anita Hart i Maurice Braddell.
Veraneando (1963), d'Alfonso Paso.
El cianuro ¿sólo o con leche? (1963), de Juan Jose Alonso Millán.
La pareja (1963/1964), de Jaime de Armiñán.
El increíble señor Penny Packer (1964), de Liam O'Brien.
Juegos de invierno (1964), de Jaime Salom.
Robo en el Vaticano (1964), de Diego Fabbri
Carmelo (1964), de Juan José Alonso Millán.
Frankie y la boda (1965), de Carson McCullers.
La tetera (1965), de Miguel Mihura.
Angela María (1965-1966), de Carlos Arniches i Joaquín Abati.
Crónica de un cobarde (1966), de Víctor Andrés Catena.
Cita los sábados (1967), de Jaime Salom.

Pedro de Urdemales (1968), de Calderón de la Barca.
La casa de las chivas (1968), de Jaime Salom.
El enfermo imaginario (1969), de Molière.
Los delfines (1969), de Jaime Salom.
El décimo hombre (1970), de Paddy Chayefsky.
Salsa Picante (1971/1972), de Joyce Rayburn.
Los buenos días perdidos (1972), d'Antonio Gala.
Las personas mayores son unos niños (1972), de Diana Firth.
Los peces rojos (1973/1974), de Jean Anouilh.
Nueve brindis por un rey (1974), de Jaime Salom.
La dama boba (1974), de Lope de Vega.
Ellos los prefieren... un poquito locas (1975), de Harry Caine.
La venganza de Don Mendo (1977), de Pedro Muñoz Seca.
Isabelita la Miracielos (1978), de Ricardo López Aranda.
Vamos a contar mentiras (1979), d'Alfonso Paso.
Herminia (1979/1980), de Claude Magnier.
Los habitantes de la casa deshabitada (1981), d'Enrique Jardiel Poncela.
Borkman (1981/1982), d'Ibsen.
El sombrero de copa (1982/1983), de Vital Aza.
El barón (1983), de Leandro Fernández de Moratín.
Casa de muñecas (1983), d'Ibsen.
Tres sombreros de copa (1983), de Miguel Mihura.
Las mujeres sabias (1984), de Moliere.
Al derecho y al revés (1984/1985), de Michael Frayn.
Las bacantes (1985), d'Eurípides.
Un marido de ida y vuelta (1985), de Enrique Jardiel Poncela.
Materia reservada (1987), de Hugh Whitemore.
[El poder de la mandrágora (1989), de Peter Shaffer.
Hazme de la noche un cuento (1991), de Jorge Marquez.
Leticia (1991), de Peter Shaffer.
Siempre en otoño (1993), de Santiago Moncada.
Destino Broadway (1996/1997), de Neil Simon.
La opinión de Amy (1998), de David Hare.
Agosto (Condado de Osage) (2011/2012), de Tracy Letts.

Televisió

Galería de maridos (1959)
Mujeres solas (1961)
Chicas en la ciudad (1962)
Cuarto de estar (1963)
Día a día (1963)
Confidencias (1964-1965)
- Novela (1964, 1969, 1975, 1978)
Primera fila (1964-1965)
Estudio 1 (1966, 1968, 1971-1973, 1977, 1980, 1983, 1984)
Tiempo y hora (1966-1967)
El tercer rombo (1966)
Telecomedia de humor (1967)
Autores invitados (1967)
Fábulas(1968)
Hora once (1968-1969)
Del dicho al hecho (1971)
Sospecha (1971)
Las doce caras de Eva (1971)
Silencio, estrenamos (1974)
El quinto jinete (1975)
Teatro estudio (1978)
Que usted lo mate bien (1979)

Novel·la (1979)
Historias para no dormir (1982)
Cuentos imposibles (1984)
Recordar, peligro de muerte (1986)
Tarde de teatro (1986)
Recuerda cuándo (1987)
Lorca, muerte de un poeta (1987-1988)
Primera función (1989)
Quart segona (1991)
Hasta luego cocodrilo (1992)
Farmacia de guardia (1992)
Una gloria nacional (1993)
Juntas pero no revueltas (1995-1996)
En plena forma (1997)
Tío Willy (1998-1999)
Vida y sainete (1998)
7 vidas (1999-2006)
Aída (2007)
El internado (2007-2010)
El rey de la comedia (2007)
Saturday Night Live (2009)
El club de la comedia (2002-2005, 2011)
Los Quién (2011)

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
2000	Premis Atv^[6]	Millor interpretació femenina	7 vidas	Guanyadora
2000	Unió d'Actors (Espanya)^[6]	Millor interpretació protagonista de televisió	7 vidas	Guanyadora
2000	Fotogramas de Plata^[6]	Millor actriu de televisió	7 vidas	Guanyadora
2001	Premis Atv^[6]	Millor interpretació femenina	7 vidas	Guanyadora
2002	TP d'Or^[6]	Millor actriu	7 vidas	Nominada
2003	Premis Atv^[6]	Millor interpretació femenina	7 vidas	Guanyadora
2003	Unió d'Actors (Espanya)^[6]	Millor actriu protagonista de televisió	7 vidas	Guanyadora
2003	TP d'Or^[6]	Millor actriu	7 vidas	Nominada
2004	TP d'Or^[6]	Millor actriu	7 vidas	Nominada
2004	Unió d'Actors (Espanya)^[6]	Millor actriu protagonista de televisió	7 vidas	Guanyadora
2004	Premis Atv^[6]	Millor interpretació femenina	7 vidas	Guanyadora
2005	Premis Zapping	Millor actriu	7 vidas	Nominada
2005	TP d'Or^[6]	Millor actriu	7 vidas	Guanyadora
2008	Premis Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[6]	Millor actriu secundària	Siete mesas de billar francés	Nominada
2008	Fotogramas de Plata^[6]	Millor actriu de televisió	El internado	Nominada
2008	Premis Goya^[6]	Millor actriu secundària	Siete mesas de billar francés	Guanyadora
2008	TP d'Or^[6]	Millor actriu	El internado	Nominada
2009	TP d'Or^[6]	Millor actriu	El internado	Guanyadora
2009	Fotogramas de Plata^[6]	Millor actriu de televisió	El internado	Nominada
2010	TP d'Or^[6]	Millor actriu	El internado	Nominada
2011	TP d'Or^[6]	Millor actriu	El internado	Nominada
2011	Premis Valle Inclán de teatre	Millor tasca teatral	Agosto (Condado de Osage)	Nominada
2012	Premis Max^[6]	Millor actriu protagonista	Agosto (Condado de Osage)	Guanyadora
2013	Unió d'Actors (Espanya)^[6]	Repartiment cinema - categoria femenina	Maktub	Guanyadora

Altres premis

(1962): Antena d'Or
(1967): Premi Miguel Mihura de la SGAE
(1976, 1982, 1992 i 1994): Candidata a los Premis Mayte de Teatro
(1983): Medalla d'Or del Espectador i la Crítica
(1983): Premi Associació independent de Teatre d'Alacant
(1999): Premi María Guerrero
(2003): Premis APEI-PRTV, pel seu treball en la televisió
(2004, 1996): Premi Ercilla per la seva trajectòria artística
(2005): Palmera de l'Honor de la Mostra de València
(2006): Homenatge de la Casa de l'Actor, per la seva trajectòria professional
(2007): Premi Júbilo en reconeixement per la seva trajectòria
(2007): Medalla d'Or al Mèrit en el Treball
(2008): Homenatge del 13º Certamen de Creació Audiovisual de Cabra, per la seva llarga i destacada trajectòria teatral i cinematogràfica
(2009)Premi Matahombres d'Or de Zamarramala (Segòvia),per la seva defensa de la igualtat de condició
(2011): Premi Florián Rei de les Jornades de Cinema Vila de l'Almunia 2011, en reconeixement a la seva llarga trajectòria i, especialment, perquè va ser una de les persones que va treballar al cinema amb Fernando Palacios, nebot de Florián Rei.
(2011): Premi Actua atorgat per la Fundació AISGE
(2012): Premi Ceres del Festival de Mérida per Agost (Condado de Osage)
(2012): Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
(2013): XVII Premi Nacional de Teatro Pepe Isbert de l'Associació de Amigos de los Teatros de España

Referències

↑ «Mor Amparo Baró als 77 anys». Diari Ara, 29 gener. [Consulta: 29 gener].
↑ «Empar Baró i San Martín | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
↑ «Los orígenes paterneros de Amparo Baró» (en castellà). Levante-EMV, 29-01-2014.
↑ ^4,0 ^4,1 Galán, Diego «Último acto de la actriz Amparo Baró» (en castellà). El País, 30-01-2015, pàg. 44.
↑ «Datos sobre Amparo Baró» (en castellà). biografias. [Consulta: 8 febrer 2014].
↑ ^6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 ^6,18 ^6,19 ^6,20 ^6,21 «Amparo Baró-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 8 febrer 2014].