PROFILPELAJAR.COM

Amando de Miguel Rodríguez
	;
Nom original	(es) Amando de Miguel
Biografia
Naixement	20 gener 1937 ; Pereruela (província de Zamora)
Mort	3 setembre 2023 (86 anys); Madrid
Formació	Universitat de Madrid
Es coneix per	Signant del Manifest dels 2.300
Activitat
Camp de treball	Sociologia
Ocupació	sociòleg, escriptor, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid ; Universitat de Barcelona
Interessat en	Història contemporània d'Espanya
Participà en
14 març 2018	Manifest per la Història i la Llibertat
9 abril 2003	Democràcia sense ira
Obra
Estudiant doctoral	Damià Mollà Beneyto
Premis
	(2001) Premi Internacional d'Assaig Jovellanos ;

Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, 20 de gener de 1937 - Madrid, 3 de setembre de 2023) fou un sociòleg espanyol. Col·laborà habitualment en l'emissora de ràdio Cadena COPE, el periòdic La Razón i el periòdic digital Libertad Digital, entre altres mitjans.

Biografia

Esdevingué catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid,^[1] càrrec que anteriorment ocupà a les de València i Barcelona, on col·laborà a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 l'any 1981.^[2] Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos, un altre dels signants del manifest, es desplaçà a la Universitat de Colúmbia, on cursà un postgrau. També exercí de professor visitant a les universitats de Yale i Florida i El Colegio de México.^[3] Fou director d'estudis de Tábula-V, un institut d'opinió pública que, entre altres treballs, elaborà una sèrie d'informes anuals sobre la societat espanyola, l'últim, de 1996-1997. A tall individual publicà més de vuitanta llibres i milers d'articles.

Col·laborà habitualment en mitjans de comunicació amb una particular fascinació pel llenguatge, tal com es percep de diverses de les seves obres i articles periodístics. Fou guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Cafè "El Pícaro" (Toledo, 2004).

Des de 2004 fou membre del Consell Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid.^[4] Un any més tard sol·licitaren el seu cessament, que finalment no es produí, quan li preguntà a l'aleshores secretària general de Polítiques d'Igualtat del Ministeri de Treball i Afers Socials espanyol, Soledad Murillo, durant la presentació del projecte de llei contra la violència de gènere si tenia clítoris.^[5]

Formà part del patronat d'honor de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES).^[6]

Obra

Carta abierta a una universitaria (Ediciones 99, 1973).
Manual de Estructura Social de España (Tecnos, 1974).
Sociología o Subversión (Plaza & Janés, 1974).
Sexo, mujer y natalidad en España (Cuadernos para el diálogo, 1974).
Sociología del franquismo (Euros, 1975).
Desde la España predemocrática (Ediciones Paulinas, 1976).
La España de nuestros abuelos (1995).
Con sentido común (1996).
Manual del perfecto sociólogo (1996).
Autobiografía de los españoles (1997).
El impacto de la telefonía móvil en la sociedad española (1997).
ABC de la opinión española, (1997).
La sociedad española 1996-97 (1997).
Opinión pública y nivel de vida (1998).
El final de un siglo de pesimismo 1898-1998, (1998).
El Sexo de nuestros abuelos, (1998).
Los españoles y los libros, (1998).
La movilidad urbana y los vehículos de dos ruedas, (1998).
Los madrileños y el consumo, (1998).
El libro de las preguntas (1999).
Los madrileños y su ciudad (1999).
Los derechos del consumidor en el municipio de Madrid(1999).
Estudio Sociológico SANOFI: Mujeres e hipertensión (1999).
Los peatones y el tráfico urbano (2000).
La vida cotidiana de los españoles en el siglo XX (2001).
El espíritu de Sancho Panza. El carácter español a través de los refranes (2000).
Saber beber, saber vivir (2002).
El idioma español (2002).
El final del franquismo: testimonio personal (2003).
Las ideas económicas de los intelectuales españoles (2003).
Sancho Panza lee El Quijote (2004).
La mentalidad de los españoles a comienzos del siglo XXI (2004).
Sobre gustos y sabores: los españoles y la comida (2004).
Servir al rey: recuerdo de la mili: 1938-2001 (2005).
Secuestro prolongado (2005).
El arte de envejecer (2005).
La lengua viva (2005).
Sociología del Quijote (2005).
Nuestro mundo no es de este reino (2005).
Entre los dos siglos (2005).
Los españoles y la religión (2005).
Hacían una pareja estupeda... (2006).
Escritos contra corriente (2006).
Se habla español (2009).
La magia de las palabras (2009).
Memorias y desahogos (2010).
Historia de una mujer inquieta (2011).
Judíos en la ciudad de los Ángeles (2011).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amando de Miguel Rodríguez

↑ «Entrevista a Amando de Miguel». Diario de Navarra, 11-11-2009. Arxivat de l'original el 2013-09-25. [Consulta: 15 agost 2012].
↑ Carlos Martínez Gorriarán Movimientos cívicos: De la calle al Parlamento p. 168-169
↑ «La gran transformación de la sociedad española contemporánea». Amando de Miguel, 2004.
↑ «El Gobierno regional nombra a tres ex altos cargos de Aznar miembros del Consejo Económico y Social». El País, 28-05-2004.
↑ «El Gobierno central pide a Aguirre que destituya a Amando de Miguel». El País, 01-10-2005.
↑ Patronat d'Honor de DENAES

Premis i fites
Precedit per: Salvador Giner i de San Julián El destino de la libertad	Premi Espasa d'Assaig 1988	Succeït per: Justino Sinova Garrido Miguel Ángel Quintanilla Fisac Ramón Vargas-Machuca La utopía racional
Precedit per: John Searle Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío	Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 2001	Succeït per: Emilio González Ferrín La palabra descendida. Un acercamiento al Corán