Jacques Ryckmans afirma que «Almaqah és considerat una divinitat lunar, però Garbini i Pirenne han demostrat que el cap de bou i els motius de parra que se li associen són atributs solars i dionisíacs. Per tant, era un sacerdot de Ra, l'homòleg masculí de la deessa solar Shamash / Ishtar / Isis, que també va ser venerada a Sabà, tot i que com a deessa tutelar de la dinastia reial egípcia.»[1][2][3]
La dinastia governant de Sabà era considerada la seva llavor.[cal citació] Almaqah és representat als monuments per un feix de llamps que envolten una arma corba, semblant a una falç. Els bous li eren consagrats.
↑Ryckmans, Jacques. «South Arabia, Religion of». A: Freedman, D.N. (ed.). The Anchor Bible Dictionary (en anglès). 6, 1992, p. 172.
↑Ryckmans, Jacques «Le Panthéon de l'Arabie du Sud préIslamique: Etat des problèmes et brève synthèse». Revue de l'Histoire des Religions, vol. 206, 1989, pàg. 163. DOI: 10.3406/rhr.1989.1830.
↑Ryckmans, Jacques. «The Old South Arabian Religion». A: Daum, W. (ed.). Yemen: 3000 Years of Art and Civilization in Arabia Felix (en anglès), c. 1987, p. 107.