El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el segle v aC i el segle xiii. La capital era Axum, avui una ciutat mitjana de la regió Tigre. Altres llocs importants eren Yeha, Hawulti, Matara, Adulis i Qohaito (les tres darreres a la moderna Eritrea). Al moment de major expansió, el regne dominava el nord d'Etiòpia, Eritrea, el nord-est del Sudan, el sud-est d'Egipte, Djibouti, i zones de Iemen, Asir i Hijaz. Les monedes del regne apareixen a l'era cristiana; fou el primer estat que va utilitzar el signe de la creu a les seves monedes, vers la meitat del segle iv. Mani l'anomena com un dels quatre grans poders del món (Pèrsia, Roma, Xina i Axum). Com a estat cristià fou un aliat romà d'Orient i l'emperador Justí li va ordenar vers el 525 intervenir a favor dels cristians del Iemen. La seva decadència es va produir al segle vii per raons incertes que podrien estar relacionades amb el domini àrab de les rutes comercials a la mar Roja i pel Nil fins a Alexandria, principal mercat i sortida dels productes cap a Bizanci i Europa.
El primer estat conegut que pot situar-se amb certesa a l'actual Etiòpia és el regne d'Axum, que pren el seu nom de la ciutat d'Axum, a l'Etiòpia actual. El seu origen, segons es creu, es troba en l'arribada al voltant de l'any 400 aC de colons provinents del sud-oest d'Aràbia. Des del segle iii, el regne d'Axum es va convertir en la principal potència de la regió, com ho testifica el fet que el profeta persa Ragis el citi com un dels grans imperis de l'època, juntament amb l'Imperi Romà, Xina i l'Imperi Persa. Se sap que Axum va comerciar amb l'Índia i l'Imperi Romà d'Orient a través del port d'Adulis, en el Mar Roig.
El cristianisme va ser introduït al país pel monjo sirià Frumenci, qui posteriorment va ser consagrat bisbe d'Etiòpia per Sant Atanasi, patriarca d'Alexandria. Frumenci va aconseguir la conversió del rei Ezana, del que es conserven diverses inscripcions, anteriors i posteriors a la seva conversió al cristianisme. L'Església Ortodoxa Etíop, per tant, procedeix de l'Església Ortodoxa Copta d'Alexandria; com ella, va romandre fidel al credo monofisita, condemnat en el Concili de Calcedònia (451). La conversió dels etíops va ser un procés lent. De l'època d'Ezana data també la difusió de l'escriptura ge'ez. L'idioma ge'ez va acabar substituint al grec en la litúrgia; encara avui és la llengua litúrgica de l'Església etíop.
El final del regne d'Aksum és tan misteriós com el seu començament. Sembla que, a partir del segle viii, l'avanç de l'islam va anar dificultant cada vegada més el seu comerç pel mar Roig, obligant als etíops a replegar-se cap al sud. A l'interior el regne va subsistir, en franca decadència, tres segles més.[1]
Queden algunes restes arqueològiques del regne d'Aksum, com els obeliscos d'Aksum o de Matés, que són sens dubte monuments funeraris dels principals reis.
Història
La seva fundació està envoltada d'ombres. La tradició en fa fundador a Menelik I (teòricament 204-179 aC) però també el fa fill del rei David que va viure vuit segles abans. Les inscripcions epigràfiques més antigues, a l'Eritrea, remunten al segle v aC, amb caràcters sud-aràbics, alguns en sabeu i altres en una llengua emparentada però diferent en la sintaxi, el vocabulari i els noms propis. Una civilització similar a la de Saba s'hauria desenvolupat a Eritrea ja força abans del segle v, amb arrels a Saba, formant el regne de D'mt que hauria durat fins al segle v o IV quan podria haver arribat una onada de colonitzadors sabeus. Entre el segle v i el I aC només existeixen alguns grafits que no donen informació rellevant i es creu que entre el segle iv i III aC el desenvolupament d'aquesta civilització va quedar tallat per la presència a la costa dels ptolemeus. La primera cita de Axum no apareix en fonts gregues i sabees (al mateix temps) fins al segle i. Al Periple de la Mar Eritrea (tradicionalment datat a la meitat del segle i però que podria ser de la meitat del segle iii) s'esmenta al rei Zoskales, que comerciava amb Aràbia i Egipte a través del port d'Adulis i també el d'Avalites (Assab). Claudi Ptolemeu a la meitat del segle ii, esmenta tanmateix Axum i als seus habitants però no dona cap informació sobre la seva importància.
Axum era un estat comerciant, i per això va entrar en conflicte amb el Regne de Sabà i va tenir un paper en la lluita entre els reis de Saba i els himiarites. Un text sabeu esmenta al rei Gadarat que fou aliat a d'Alhan Nahfan de Saba; al regnat del fill del darrer, Shair Awtar, Gadarat apareix al costat dels himiarites a les campanyes de Zafar, Zahartan i Nagran (meitat del segle III). En temps dels reis Ilshara Yahdub i Yazil Bayyin que van governar conjuntament a Saba, el rei d'Axum o nadjashi d'Adhbah, es va posar del costat del rei himiarita Shammar de Raydan durant les campanyes que van acabar amb la derrota i destrucció dels himiarites. L'historiador Jamme posa tots els fets al segle i aC però això sembla erroni.
El principal rei axumita fou Ezana a la meitat del segle iv, que dominava entre Egipte i Somàlia, i portava els títols de rei d'Hamer (Himyar) i Raydan i rei de Saba i Salhen, però en general es pensa que eren només títols, ja que la teoria de la conquesta axumita del Iemen al segle iv està pràcticament descartada després de la trobada d'algunes inscripcions; potser aquestos títols foren agafats després d'una campanya militar reeixida, però que no va comportar ocupació permanent.[a] Sota el regnat d'Ezana, Frumentius va introduir el cristianisme vers el 330.
Després d'Ezana les notícies certes d'Axum no són dignes de fe fins vers el 525 quan l'emperador Justí I va demanar al nadjashiCaleb d'Aksum d'intervenir a Aràbia del sud a favor dels cristians que eren perseguits. Diverses explicacions dels fets situen un rei titella dels aksumites a Saba, Sumyafa, que hauria estat enderrocat per Abraha, o a aquest, cap de l'expedició aksumita, esdevenint independent.
Mahoma considerava Aksum un país amic amb el que els àrabs de la Meca tenien relacions comercials; els membres de la primera hègira s'hi van exiliar i foren ben acollits per Aṣḥama ibn Abjar. Mahoma hauria enviat una ambaixada al rei, l'any 6 (628). Al-Tabari diu que el rei aleshores era al-Ahsam ben Abdjar que tenia un fill de nom Arha, i que hauria mort el 631; no obstant el nom patern d'Abdjar seria erroni, ja que el rei anterior es deia Ella Gabaz i s'han conservat algunes monedes; en canvi Arha podria ser Armah, del que també hi ha algunes monedes; del mateix al-Ahsam (el nom seria Ella Saham) no hi ha constància.
Llista segons monedes i inscripcions
Zoskales vers 70
Desconeguts
Gadarat/Gedara [GDRT] vers 210
Adebah ['DBH] vers 230
Baygat [BYGT] vers 235
Garmat/Girma/Garima [GRMT] 235
Sembrouthes vers 240-270
Datawnas [DTWNS] vers 260
Zaqarnas [ZQRNS] vers 260
Endubis Bisi Dakhu vers 270-290
Aphilas Bisi Dimele
Wazeba Bisi Zagalay [W'ZB B'SY ZGLY]
Ousanas Bisi Gisene Ella Amida
Ezana Bisi Halen vers 325-356
Ouazebas vers 400
Eon Bisi Anaph [EWN]
Mehadeyis [MHDYS] vers 450
Ebana
Nezul vers 470
Nezana vers 470
Ousas/Ousanas (Tazena ?) vers 500
Caleb Bisi Lazen "Ella Atsbeha" vers 525
Wazena "Alla Amidas"
Wa'zeb Bisi Hadefan [W'ZB B'S HDFN] "Ella Gabaz"
Joel vers 550
Hataz vers 580
Israel vers 590
Gersem vers 600
Armah (Ella Sahem, Ashama ibn Abjar) vers 615-630
Llista tradicional de reis (fonts religioses)
Menelik I 204-179
Handadyo 179-178
Auda Amat 178-167
Auseyo 167-164
Tzaue 164-133
Gasyo 133
Mawat 133-125
Bahas 125-116
Qawda 116-114
Qanaz 114-104
Haduna 104-95
Wazba 95-94
Hadir 94-92
Kalas 92-85
Satyo 85-68
Filya 68-42
Aglebu 42-39
Ausena 39-38
Beriwas 38-9
Mahsi 9-8
Besebazen 8 aC-8 dC
Sartu 8-35
Laas 35-45
Masenh 45-52
Setwa 52-61
Adgala 61-71
Agba 71-73
Masis 73-77
Hakla 77-90
Demahe 90-100
Autet 100-102
Ella Auda 102-132
Zagan 132-136
Rema 132-136
Gafale 136-137
Bese Zarq 137-141
Ella Azguagua (usurpador) 141-218
Ela Herka 218-239
Bese Tzawetza 239-240
Wakana 240
Hadaus 240
Ella Sagal 240-242
Ella Asfeha I 242-256
Ella Tzegab 256-279
Ella Samara 279-282
Ella Aiba 282-298
Ella Eskendi 298-334
Ella Tzaham I 334-343
Ella San 343-356
Ella Aiga 356-374
Ella Amida I 374-404
Ella Wosen 404-414
Ella Ahyawa 414-417
Ella Abreha I 417-430
Ella Azbeha I 430-444
Tesmul Ukal Ahmad 444-471
Ella Abreha II 471-480
Ella Asfeha II 480-485
Ella Sahle I 485-499
Ella Adhana 499-513
Ella Rete 513-514
Ella Asfeha III 514-519
Ella Azbeha II 519-536
Ella Amida II 536-542
Ella Abreha II 542
Ella Sahle II 542
Ella Gabaz I 542-554
Ella Sehul 554-555
Ella Azbeha III 555-557
Ella Tzaham II 557-572
Ella Gabaz II 572-593
Ella Agaba (Levi) 593-595
Ella Amida III 595-606
Jacob I 606-636
David 606-636
Armah I 636-650
Zitana 650-662
Jakob II 662-671
Caleb (Constantí I) 671-700
Beta Israel 700
Gabra Maskal I 700-714
Constantine II 714- ?
Wosen Asgad
Feresanai
Aderazar
Ekla Wadim
Germa Safar
Gergaz
Degna Michael
Baherikela
Hezba Seyon
Asguamgum
Letem
Talatem
Odagosh
Aizur
Dedem Almaz
Wadedem
Demawedim Asfara
Rema Armah II
Degnajan I
Gedajan
Judith
Degnajan II
Del Na’od ? -vers 915
Llista tradicional alternativa de reis (des del segle III)
Aphilas Bisi-Dimele vers 250-300
No indicat vers 300-325
Ezana 325-356
Shazana 328-356
Ella Abreha 356-370
Ella Asfeha 356-370
Arfed 370-374
Adhana I 374-379
Rete'a 379-380
Asfeh 380-381
Asbeha 381-386
Ameda I 386-401
Abreha I 401
Shahel I 401-402
Gobaz I 402-404
Suhal 404-408
Abreha II 408-418
Adhana II 418-424
Yo'ab 424-434
Sahan 434-436
Ameda II 436-446
Shahel II 446-448
Sabah 448-451
Sahem 451-463
Gobaz II 463-474
Agabe 474-475
Levi 474-475
Ella Amida 475-486
Jacob I 486-489
David 486-489
Armah 489-504
Zitana 504-505
Jacob II 505-514
Caleb el-Eshaba 514-542
Beta Israel 542-550
Gabra Masqal 550-564
Constantí 564-578
Wasan Sagad 578-591
Feresanay 591-601
Adreaz 601-623
Eklewudem 623-633
Germa Safar 633-648
Zergaz 648-656
Michael 656-677
Baher Ikela 677-696
Hezba Seyon 696-720
Asagum 720-725
Latem 725-741
Tulatem 741-762
Adegos 762-775
Ayzur 775
Dedem Almaz 775-780
Wedemdem 780-790
Demawedem 790-820
Rema Armah 820-825
Degnajan 825-845
Gedajan 845-846
Judith 846-885
Degnajan II 885-905
Del Nead 905-vers 950
Notes
↑ament, sota un rei que podria ser Sembrouthes, conegut per una inscripció, una expedició axumita havia sotmès als arrhabitai i als kinaidokolpitai de les costes de Hijaz i l'Asir
Referències
↑Derat, Marie-Laure. «Before the Solomonids: Crisis, Renaissance and the Emergence of the Zagwe Dynasty (Seventh–Thirteenth Centuries)». A: A Companion to Medieval Ethiopia and Eritrea (en anglès). Leiden: Brill, 2020, p. 34. ISBN 978-90-04-41958-2.
Bibliografia
A. J. Drewes, Inscriptions de l'Ethiopie antique, Leyden 1962