Fill del poeta Allan Ramsay (1686-1758),[3] va rebre una formació artística rudimentària a Edimburg i després va anar a Londres per a treballar amb el pintor de retrats suec Hans Hysing (1734).[4]
Els seus quadres femenins posseeixen indiscutiblement una mena de gràcia francesa (La muller de l'artista: Margaret Lindsay of Evelick, Edimburg, Galeria Nacional d'Escòcia, 1754-1755) i en aquest camp continuà essent un rival seriós de Joshua Reynolds, que es va sentir molt ofès quan, l'any 1760, Ramsay va ésser nomenat Pintor Oficial de Jordi III del Regne Unit. Però, a la dècada del 1760, Ramsay de mica en mica va anar deixant de pintar per a dedicar-se a altres afers que li interessaven.[3]
(...) "No trobareu cap home la conversa del qual demostri més instrucció, més informació i més elegància."[8]
»
Ramsay va ésser un dels dibuixants més bons entre els artistes del segle xviii i la Galeria Nacional d'Escòcia posseeix una bona col·lecció dels seus dibuixos.[3]
Allan Ramsay i la Guerra de la Independència dels Estats Units
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative CommonsCC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts.
Allan Ramsay era un comentarista polític de cert mèrit i entre les seues obres figura el pamflet A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom it May Concern,[9] el qual fou publicat mentre estava tenint lloc la Guerra de la Independència dels Estats Units. Per a Ramsay, la guerra estava essent perduda pels britànics perquè estaven adoptant una estratègia del tot equivocada: allò que calia fer, des del seu punt de vista, era aprofitar la mobilitat de la flota britànica per a bombardejar i atacar directament la població civil dels ports claus com els de Nova York, ja que les tropes de George Washington no tenien possibilitats de defendre'ls. Això era una proposta radicalment nova en aquell moment perquè, en el context del segle xviii, hom donava completament per sobreentès que la guerra era un afer dels exèrcits, no pas de la població civil. El mateix Ramsay reconeixia que la seua proposta seria jutjada com un acte de barbàrie, però, allò que resulta més interessant de tot plegat és la seua rèplica: per a iniciar-la, fa un paral·lelisme amb la incursió a Cherbourg que va acomplir-se entre el 7 i 16 d'agost del 1758 dins el context de la Guerra dels Set Anys, quan 600 soldats britànics tenien al seu abast la ciutat sense que fessin cap acció contra els seus habitants. Per a Ramsay, allò hagués estat una injustificable barbàrie perquè la guerra havia estat declarada contra el rei francès, dels quals els habitants de la vila francesa eren súbdits. El rei de França n'ostentava la sobirania i, per tant, fóra injustificat el càstig als seus súbdits. La diferència amb el cas de les colònies americanes era clar: els americans s'havien atorgat la sobirania, per la qual cosa tots i cadascun dels seus ciutadans podien ésser considerats com a enemics i tractats com a tals. Aquesta distinció era bàsica perquè suposava el començament de la guerra moderna tal com la coneixem avui dia: és a dir, la guerra total en la qual resulta justificat el bombardeig de les poblacions civils i les deportacions massives.[10]
↑John Ingamells, 1997. A Dictionary of British and Irish Travellers in Italy, 1701-1800 (The Paul Mellon Centre for Studies in British Art). New Haven/Londres: Paul Mellon Centre BA. Pàgs. 796-798. ISBN 9780300071658. [1]
↑Allan Ramsay. A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom It May Concern: First Published in February, 1778, While the Bills Called Conciliatory Were Under the Consideration of the House of Commons. Gale Ecco, Sabin Americana. Estats Units, 2012. ISBN 9781275610149. [3]
Brown, Iain Gordon, 1984. Poet and Painter: Allan Ramsay, Father and Son, 1684-1784. National Library of Scotland. ISBN 9780902220638. [4]
Iveagh Bequest, Kenwood, 1958. Paintings and Drawings By Allan Ramsay (1713-1784). Painter-in-Ordinary to George III. Exhibition at The Iveagh Bequest, Kenwood. London County Council/The Iveagh Bequest Kenwood. [5]
_-_Google_Art_Project.jpg)
_-_Queen_Charlotte_with_her_Two_Children_-_WGA18992.jpg)
_by_Allan_Ramsay.jpg)
