Alfonso Paso Gil (Madrid, 12 de setembre de 1926 - Madrid, 10 de juliol de 1978) va ser un dramaturg espanyol, autor de sainets dramàtics,
comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets van destacar per l'humor reflectit en els diàlegs i l'originalitat de les situacions i personatges.
Biografia
Alfonso Paso Gil va néixer en Madrid en el si d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Va ser fill de Antonio Paso y Cano, dramaturg i libretista de sarsuelas de la generació del 98, i de la actriu Juana Gil. Oncle seu era Manuel Paso, poeta i periodista. Era cosí, a més, d'Antonio Paso Díaz, pare d'Encarna Paso.
Després d'abandonar la carrera d'enginyer aeronàutic, va estudiar Filosofia i Lletres, en la branca de Història d'Amèrica i Arqueologia, aconseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en 1952. També va estudiar medicina i en 1974 es va llicenciar en periodisme. Va contreure matrimoni amb Evangelina Jardiel (filla d'Enrique Jardiel Poncela) i van ser pares de les actrius Paloma i Rocío Paso Jardiel (mare de Darío Paso).
En 1968, Alfonso Paso tenia set obres en cartell en set teatres de Madrid, i tarda i nit, durant diversos mesos, el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells.
Ell mateix treballava a vegades com actor en les seves pròpies obres, i va viatjar per tot el món per a presentar-les.
Va morir a Madrid en 1978 als 51 anys, víctima d'un càncer.
Trajectòria
La seva primera comèdia (Un tic-tac de reloj) la va escriure en 1946 i constava d'un sol acte. Va intentar en els inicis de la seva carrera una renovació teatral, amb obres com Juicio contra un sinvergüenza i Los pobrecitos, però es va plegar als gustos de la classe mitjana dels anys 50 i 60, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretenir. El seu èxit va ser enorme, arribant a ser el dramaturg més fecund del teatre de postguerra, i és possible que fos un dels primers autors teatrals que va fer una petita fortuna. En 1968 gaudia de tanta popularitat que mantenia set obres en cartell en set teatres de Madrid, amb tres funcions diàries. Aquest èxit comercial té molt a veure amb el fet que algunes de les seves obres van ser comprades per al cinema.
Diversos anys després de la seva mort les seves obres continuen sent de gran interès, per la qual cosa continuen representant-se amb bon acolliment en països com Alemanya, Turquia, República Txeca, Hongria i Mèxic, entre altres.
Les seves obres han estat traduïdes a més de 24 idiomes, entre ells italià, francès, anglès, alemany, portuguès o àrab. Va ser el primer autor espanyol viu que va estrenar en Broadway, amb la comèdia El canto de la cigarra.
El director i actor de teatre espanyol José Vilar, gran admirador de Paso, va fer cèlebres moltes de les seves obres en la televisió peruana i xilena des de mitjan dècada dels 70 fins a inicis dels 80.
Reconeixements
Les seves obres El cielo dentro de casa y En El Escorial, cariño mío van ser seleccionades en 1977 com a objecte d'estudi per l'Acadèmia Sueca.
Obra bàsica
- Teatre (obres més conegudes)
- Narrativa
- Ministro (1975, duta al cinema)
- Periodisme
- Cinema a España
- Guionista:
- Guionista i director:
- Cinema a Argentina
- Televisió
Referències
Bibliografia
- Marqueríe, Alfredo. Alfonso Paso y su teatro. Escelicer, 1960.
- Mathías, Julio. Alfonso Paso. EPESA, 1971.
Enllaços externs
