Alfons VI de Ribagorça

Plantilla:Infotaula personaAlfons VI de Ribagorça
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1417 Modifica el valor a Wikidata
Olmedo (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort1485 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Linares (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Comte de Ribagorça
1469 – 1485 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Vilafermosa (1476–1485)
Comte de Ribagorça (1469 (Gregorià)–1485 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaTrastámara d'Aragona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons d'Aragó, Joan II de Ribagorça, Alfons II de Vilafermosa, Ferran d'Aragó i Conejo Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan el Sense Fe Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Aragó i d'Enríquez
Elionor I de Navarra
Blanca II de Navarra
Ferran el Catòlic
Carles de Viana
Joan d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417[1] - 1495). Primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça (1469-1485).

Biografia

Fill morganàtic del rei Joan el sense fe i la seva, aparentment, primera esposa Leonor d'Escobar.

Entre 1443[2] i 1454 fou Mestre de l'Orde de Calatrava, el 1449 participà en la primera batalla que se li coneix, a Castella, contra els seus parents els Trastàmara castellans. Durant la guerra Civil navarresa va comandar les tropes de Joan el Sense Fe, vencent en 1451 en la batalla d'Oibar.[3] El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa, del País Valencià ((castellà) Villahermosa) Entre 1460 i 1470 va lluitar al costat del seu pare, primer a la Guerra civil catalana, lluitant en 1465 a Igualada, Barcelona i l'Empordà,[3] i després contra els remences.

Després de la derrota reialista a la batalla de Viladamat, Joan el Sense Fe va perdre les esperances d'aconseguir una victòria ràpida a la guerra, i amb la caiguda de Sant Martí d'Empuries i poc després el castell de Begur, Girona, defensada per Alfons d'Aragó era l'últim bastió realista a la zona.[4] Joan d'Anjou reforçava la seva autoritat davant les institucions catalanes i va reduir considerablement la intranquil·litat a la ciutat a causa de la crisi econòmica i financera. A mitjans de juny de 1468, Joan d'Anjou va creuar els Pirineus per reclutar un exèrcit de reforç que li permetés apoderar-se de, qui el 23 de maig de 1468 vencé l'host de Ferri II de Lorena, el comte de Vaudemont, que avançava cap a Sant Joan de les Abadesses.[5] Finalment, els reforços del duc de Lorena van portar a la capitulació de Girona l'1 de juny de 1469.

El 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, Ferran el Catòlic.

Família

Es va casar amb Leonor de Sotomayor en 1477 i tingué tres fills:

Va tenir fills il·legítims:


Precedit per:
Nova creació 		Duc de Vilafermosa
1464-1485 		Succeït per:
Alfons II de Vilafermosa
Precedit per:
Ferran el Catòlic 		Comte de Ribagorça
1469-1485 		Succeït per:
Joan II

Referències

  1. ↑ És poc probable que el primer fill el tingués als 40 anys i es casés amb 60 anys, pel que alguns historiadors pensen que la data de naixement és posterior
  2. ↑ de Gurrea y Aragón, 1902, p. VI.
  3. ↑ 3,0 3,1 de Gurrea y Aragón, 1902, p. VII.
  4. ↑ Vicens Vives, 2003, p. 319-320.
  5. ↑ Menache, Sophia «Una personificación del ideal caballeresco en el medievo tardío: Don Alonso de Aragón» (en castellà). Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 6, 1987. ISSN: 2695-9747.

Bibliografia