Molt influenciat per Eugeni d'Ors i Josep Maria López-Picó, s'integrà al corrent noucentista. Propugnà, tanmateix, una poesia basada fonamentalment en el ritme. Escriví un gran nombre d'obres poètiques. Va participar en els Jocs Florals de Barcelona. També escriví teatre i assaig i conreà profusament el periodisme i la crítica. Col·laborà especialment a La Revista i Mirador.[2]
Durant la República va treballar per a l'Ajuntament de Barcelona. Va rebre el premi Maragall per la publicació de la seva obra La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer i va tenir una forta disputa amb la Colla de Sabadell (influent dins la Institució de les Lletres Catalanes) per editar-lo sense cura.[3] A causa de la Guerra Civil Espanyola entre 1939 i 1941 estigué empresonat. Durant la postguerra hagué d'acceptar tota mena d'encàrrecs d'editorials, entre elles traduccions al castellà.[4] És enterrat al Cementiri de Montjuïc (Barcelona).
Obres
Articles
Catalunya vertebrada. Almanac de l'Esquella de la Torratxa,1932