Accident aeri de Superga

Plantilla:Infotaula esdevenimentAccident aeri de Superga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 05′ N, 7° 46′ E / 45.08°N,7.77°E / 45.08; 7.77
Tipusaccident aeri Modifica el valor a Wikidata
Data4 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTorí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Participant
AeronauFiat G.212
Punt de sortidaAeroport de Lisboa Humberto Delgado (Portugal)
Punt d'arribadaAeroport de Torí (Itàlia)
ViaAeroport Josep Tarradellas Barcelona - el Prat (Baix Llobregat)
Gestor/operadorAlitalia
Matriculació de l'aeronau7O-ADJ Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Causavol controlat contra el terreny Modifica el valor a Wikidata
Morts31
27 passatgers
4 membre de la tripulació Modifica el valor a Wikidata
Ferits0 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de supervivents0 Modifica el valor a Wikidata

L'accident aeri de Superga fou un accident aeri succeït a les 17:05 hores del 4 de maig de 1949 quan l'avió Fiat G.212 CP que portava en el seu interior la plantilla del Torino FC s'estavellà contra la muralla del terraplè posterior de la Basílica de Superga, als afores de Torí. L'accident es cobrà 31 víctimes mortals, incloent 18 jugadors del mític equip torinès, gran dominador de futbol italià de la dècada dels 40 i aleshores conegut com a Grande Torino.[1]

Història

L'avió en què viatjava el Torino FC provenia de Lisboa on el Gran Torino havia anat a jugar un partit amistós contra l'SL Benfica en un partit d'homenatge a Xico Ferreira. A l'accident hi perderen la vida tots els jugadors del Gran Torino, considerat un dels millors equips del moment,[1] després d'haver-se imposat en 5 Lligues italianes consecutives, essent 10 dels 11 jugadors de la selecció italiana del moment pertanyents al Gran Torino.[2]

A l'accident hi perderen la vida també els dirigents de l'equip i els seus acompanyants, així com tres dels millors periodistes esportius italians: Renato Casalbore (fundador de Tuttosport), Renato Tosatti (Gazzetta del Popolo) i Luigi Cavallero (La Stampa). L'únic supervivent a la tragèdia fou el jugador Sauro Tomá que tenia el menisc lesionat i no formà part de la delegació.

L'impacte que tingué la tragèdia a Itàlia fou molt fort, i el Torino FC es va proclamar guanyador de la Lliga, ja que els seus rivals, a l'hora d'enfrontar-s'hi, presentaven les formacions juvenils.[2] El dia del funeral mig milió de persones foren a la plaça principal de Torí.[2][3]

Com a gest de solidaritat, el club River Plate de l'Argentina s'oferí per jugar un partit amistós a benefici dels familiars dels jugadors morts a l'accident, el qual se celebrà el 26 de maig de 1949, contra un combinat de la Serie A. Malgrat l'elevat preu de les entrades, l'estadi s'omplí a vessar.

Víctimes de l'accident

Làpida en homenatge a la plantilla del Torino FC a la Basílica de Superga.
El Grande Torino
Òpera de E. Eandi creada amb motiu del 50 aniversari de la tragèdia.

Jugadors

Dirigents i cos tècnic

Periodistes

Tripulació i altres

  • Cesare Biancardi
  • Andrea Bonaiuti
  • Celestino D'Inca
  • Pierluigi Meroni
  • Antonio Pangrazi

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Troubled Turin recall tragic end of 'Il Grande Torino'» (en anglès). The Independent. [Consulta: 20 maig 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Legacy of the Grande Torino puts Serie A league position in perspective» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 20 maig 2009].
  3. ↑ Esculies, Joan «El desconsol de Superga». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, 5-2007, p. 62. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accident aeri de Superga
  • (castellà) Tragèdia de Superga
  • «Il Grande Torino» (en castellà). Serial Equipos de Leyenda. Marca.com, 11-02-2011. [Consulta: 4 març 2011].