Abel Decaux

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaAbel Decaux
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1869 Modifica el valor a Wikidata
Auffay (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1943 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola de Música Eastman Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéodore Dubois Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJesús Guridi Bidaola, Omer Létourneau i Edward Shippen Barnes Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i orgue Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 7701e1c5-9a23-4eb0-b204-cd887da3e209 Lieder.net: 24683 Discogs: 2020882 IMSLP: Category:Decaux,_Abel Modifica el valor a Wikidata

Abel-Marie Decaux (Auffay (Normandia), 11 de febrer, 1869 - París, 19 de març, 1943) va ser un organista, compositor i pedagog musical francès.

La vida

A partir de 1890, Abel Decaux va estudiar composició amb Jules Massenet, harmonia amb Théodore Dubois i Albert Lavignac i orgue amb Charles-Marie Widor al Conservatori de París i orgue amb Alexandre Guilmant a la Schola Cantorum.

Després esdevingué organista de l'església de St. Gaervet de París i professor d'orgue a la Schola Cantorum. Del 1903 al 1923 va ser organista de la basílica del Sacré Cœur de Montmartre, on el 1919 va inaugurar l'orgue Cavaillé-Coll, que s'havia traslladat allà des del castell d'Ibarritz, amb Marcel Dupré i Charles-Marie Widor.

Del 1923 al 1935 Decaux va ensenyar a l'Eastman School of Music, i després del seu retorn a França va ser professor a l'escola d'orgue "César Franck". La seva composició més important és Claire de Lune (1900), una obra per a piano de quatre parts que mostra elements de la música àtona fins i tot abans que Schönberg. Va ser gravat en CD més recentment (2006) per Marc-André Hamelin. La seva Fughette sur Ave Maris Stella va aparèixer a la col·lecció "Les maîtres contemporains" de l'orgue.