Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib

Plantilla:Infotaula personaAbd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement622 Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Axum Modifica el valor a Wikidata
Mort700 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Medina (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaal-Baqí Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióulema Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAsmà bint Umays Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZàynab bint Alí Modifica el valor a Wikidata
FillsMuhàmmad ibn Abd-Al·lah, Alí ibn Abd-Al·lah, Mu'awiya bin Abd Allah bin Ja'far, Awn ibn Abd-Al·lah, al-Abbàs ibn Abd-Al·lah Modifica el valor a Wikidata
ParesJàfar ibn Abi-Tàlib Modifica el valor a Wikidata  i Asmà bint Umays Modifica el valor a Wikidata
GermansMuhàmmad ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib
Awn ibn Jàfar
Muhàmmad ibn Abi-Bakr
Umm-Kulthum bint Abi-Bakr Modifica el valor a Wikidata
ParentsAbd-Al·lah ibn Muàwiya, net Modifica el valor a Wikidata

Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib (àrab: عبد الله بن جعفر بن أبي طالب, ʿAbd Allāh ibn Jaʿfar ibn Abī Ṭālib) fou nebot del califa Alí ibn Abi-Tàlib.

Va néixer a Abissínia, on el seu pare, Jàfar ibn Abi-Tàlib, predicava l'islam. Fou conegut per la seva generositat, que li va valer el sobrenom de Bahr al-Jud (‘Oceà de Generositat’).

El governador d'Egipte, Qays ibn Sad, es va fer sospitós al califa Alí ibn Abi-Tàlib i aquest, sota consell d'Abd-Al·lah, el va substituir per Muhàmmad ibn Abi-Bakr, l'any 36 de l'Hègira (656-657).[1]

El 680, en pujar al califat Yazid I, els xiïtes de Kufa van convidar al-Hussayn ibn Alí a anar a la ciutat per proclamar-se califa. Abd-Al·lah li va desaconsellar el viatge, sense èxit.

Va morir a Medina, probablement l'any 80 de l'Hègira (699-700), tot i que algunes fonts donen dates més tardanes com els anys 84 o 85 o fins i tot el 87.

Notes

  1. Fou una decisió molt desafortunada: d'una banda Qays era un element valuós per a Alí; de l'altra el nou governador va portar l'anarquia a Egipte.

Bibliografia