A Drunkard's Reformation

Infotaula de pel·lículaA Drunkard's Reformation
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Arthur V. Johnson
Linda Arvidson
Adele DeGarde
John R. Cumpson
Gladys Egan
Robert Harron
Charles Avery
Anita Hendrie
Florence Lawrence
Marion Leonard
Owen Moore
Tom Moore
Mack Sennett
Harry Solter
Herbert Yost
Herbert Prior Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1909 Modifica el valor a Wikidata
Durada13 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0000852 FilmAffinity: 378111 Letterboxd: a-drunkards-reformation TCM: 509445 AFI: 35840 Archive.org: ADrunkardsReformation TMDB.org: 258830 Modifica el valor a Wikidata

A Drunkard's Reformation és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Marion Leonard i Arthur V. Johnson.[1] La pel·lícula, d'una bobina, fou la primera en passar la censura cinematogràfica recentment constituïda[2] estrenant-se l'1 d'abril de 1909.[3]

Argument

John Wharton està casat i és pare d'una nena de vuit anys. Per culpa de males companyies s'ha convertit en un borratxo i maltracta la seva família. Un dia la seva filla li mostra dues entrades per anar al teatre i li demana que la dugui. Després d'una certa persuasió accepta anar-hi. L'obra és una dramatització de "La Taverna'" d'Émile Zola, que mostra la decadència d'un pare de família per culpa del rom. Mentre es succeeix l'obra, Wharton se sent cada cop més identificat amb el personatge i més culpable de la seva actitud. Quan cau el teló és un home canviat i va cap a casa determinat de no beure més, cosa que promet a la seva esposa. Dos anys després, trobem la petita família asseguda, feliç i tranquil·la, al costat de la llar de foc i sabem que la promesa s'ha complert.[4]

Repartiment

Significació en la filmografia de Griffith

Griffith no feia més d'un any que havia començat la direcció de pel·lícules i en aquesta ja trobem alguns aspectes experimentals dins del llenguatge cinematogràfic. En ella, Griffith, usa una peça de teatre dins de la pel·lícula, alternant plans on es mostra la platea amb plans de l'escenari, per fer una exploració psicològica del personatge principal.[5] Es de destacar també el recurs d'una il·luminació lateral en l'escena final de la pel·lícula per simular la presència de la llar de foc.[6]

Referències

  1. ↑ «A Drunkard's Reformation» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 5 abril 2021].
  2. ↑ Gallen, Ira H. D.W. Griffith: Master of Cinema (en anglès). FriesenPress, 2015-12-15. ISBN 978-1-4602-6099-9. 
  3. ↑ «Latests films T». he Moving Picture World, 01-05-1909, pàg. 572.
  4. ↑ «A Drunkard's Reformation». The Moving Picture World, 27-03-1909, pàg. 376.
  5. ↑ Gunning, Tom. D.W. Griffith and the Origins of American Narrative Film: The Early Years at Biograph (en anglès). University of Illinois Press, 1994, p. 170. ISBN 978-0-252-06366-4. 
  6. ↑ Sight and Sound (en anglès). British Film Institute, 1942. 

Enllaços externs