La 2a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el diumenge 5 de juliol de 2009 entre Mònaco i Brignoles i un total de 182 km. El britànic Mark Cavendish guanyà l'etapa a l'esprint.
Perfil de l'etapa
Etapa que durant els primers quilòmetres recorre el litoral de la Costa Blava, per una vegada arribada a Canha de Mar entrar terra endins per trobar un terreny ondulat. Els ciclistes han de superar 4 dificultats muntanyoses, la primera d'elles de 3a categoria (km 8,5) i les altres tres de 4a categoria (km 49,5; km 81,5 i km 129).
Desenvolupament de l'etapa
Només sortir de Mònaco Samuel Dumoulin fa el primer atac, el qual és seguit per Fabian Wegmann, Rinaldo Nocentini i Amets Txurruka, però a 1,5 km del cim de la Turbie, els escapats són agafats per Tony Martin, que passarà en primera posició pel cim. Stef Clement, Cyril Dessel, Jussi Veikkanen i Stéphane Augé aconsegueixen escapar-se del gran grup al km 13, passant amb 1 minut i 25 segons d'avantatge a l'esprint intermedi de Niça. Al cim de la cota de Roquefort-les-Pins, de 4a categoria, els quatre escapats ja disposen de 3 minuts i 35 segons i a la cota de Tourmon compten amb 4 minuts i 30 segons. Veikkanen passarà el primer a les tres cotes de 4a categoria, aconseguint d'aquesta manera el mallot de la muntanya.
A partir de l'esprint de Lorgues el Team Columbia-HTC, equip del gran favorit per a la victòria final, el britànic Mark Cavendish inicia la caça dels escapats, els quals seran agafats a poc més de 10 km per al final d'etapa. En aquell mateix moment serà el rus Mikhaïl Ignàtiev el que marxarà en solitari, però la seva aventura s'acabà a manca de 5 km.
L'arribada fou accidentada, ja que a 750 metres de l'arribada Koldo Fernández pren malament una corba i provoca una caiguda que fa que el gran grup es trenqui i que bona part dels esprintadors perdin tota possibilitat de lluitar per a la victòria final. Aquest no és el cas del gran favorit, Mark Cavendish, el qual podrà disputar i guanyar l'esprint de manera molt clara a Tyler Farrar i Romain Feillu, aconseguint al mateix temps el mallot verd dels punts.
La classificació general no pateix cap canvi significatiu i sols cal destacar que Jussi Veikkanen es converteix en el primer ciclista finès en vestir un mallot distintiu del Tour de França.[1][2]
Esprints intermedis
- 1r esprint intermedi. Niça (km 27)
- 2n esprint intermedi. Fayence (km 91,5)
|
- 3r esprint intermedi. Lorgues (km 138)
|
Ports de muntanya
- Cota de La Turbie. 491m. 3a categoria (km 8,5) (8,5 km al 4,3%)
- Cota de Roquefort-les-Pins. 218m. 4a categoria (km 49,5) (4,3 km al 4,0%)
|
- Cota de Tournon. 270m. 4a categoria (km 81,5) (4,2 km al 3,6%)
- Cota de l'Ange. 260m. 4a categoria (km 129) (1,5 km al 3,6%)
|
Classificació de l'etapa
Classificació general
Classificacions annexes
Classificació per punts
Classificació de la muntanya
Classificació del millor jove
Classificació per equips
Combativitat
Abandonaments
No se'n produeix cap.
Enllaços externs
Referències
_pictogram.svg){kind=small}
