Cartago ocupa Sicília. Els romans van en ajuda dels mamertins i Hieró II, tirà de Siracusa demana ajuda als cartaginesos. El cònsol Api Claudi Càudex creua l'estret amb un exèrcit i desembarca prop de Hieró, que li presenta batalla. Hieró es retira a Siracusa i Claudi el segueix i devasta el país fins a les muralles de Siracusa. Els romans fan de la ciutat de Messana (avui Messina) la seva primera plaça forta a Sicília. Imposen una aliança a Siracusa, i assetgen la base principal de Cartago a Agrigent. Això porta a l'inici de la Primera Guerra Púnica, entre Cartago i Roma (acabada el 241 aC).[5]
Durant aquest consolat, es fan els primers jocs de gladiadors a Roma, que se celebren al Forum Boarium. Els organitzen els germans Marc i Dècim Juni Pera, en honor del seu pare, de qui se celebrava el funeral.[7]
El cònsol Api Claudi Càudex ataca la ciutat de Segesta sense succés, però poc després la ciutat mata la guarnició cartaginesa i es declara aliada de Roma.[8]
Marc Fulvi Flac ocupa la ciutat etrusca de Velzna, l'arrasa completament i expulsa els seus habitants, que s'estableixen no gaire lluny, en una segona ciutat anomenada Volsinii, la Bolsena romana.[9]
Necrològiques
Clínies de Sició, que havia lliurat a la ciutat dels tirans i els ciutadans li havien donat el poder, cau assassinat per Abàntides, que s'instaura com a tirà.[4]
Referències
↑Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑Sidwell, Keith C; P. V. Jones. The world of Rome : an introduction to Roman culture. Cambridge: Cambridge University Press, 1997, p. 16. ISBN 9780521384216.
