Dècim Juni Pera

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Juni» i el cognomen és «Pera».
Plantilla:Infotaula personaDècim Juni Pera
Nom original(la) D. Iunius D.f.D.n. Pera Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 266 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
266 aC – 266 aC
Juntament amb: Numeri Fabi Píctor
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPera Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Juni Pera Modifica el valor a Wikidata
ParesDecimus Junius Brutus Pera Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Juni Pera Modifica el valor a Wikidata

Dècim Juni Pera (en llatí: Decimus Junius D. f. D. n. Pera) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Júnia, i era de la branca familiar dels Pera.

Va ser elegit cònsol el 266 aC juntament amb Numeri Fabi Píctor, i va obtenir dos triomfs en aquest any, un sobre els sarsinats i el segon sobre els sal·lentins i messapis. Va ser més endavant censor, l'any 253 aC amb Luci Postumi Megel.[1]

Sembla que cal identificar Dècim Juni Pera amb un dels dos germans pioners a organitzar combats de gladiadors a Roma. Segons recullen Valeri Màxim[2] i Livi,[3] a la mort de Dècim Juni Brutus Pera els seus fills, Marc (altrament desconegut) i Dècim, decidiren incloure un combat de gladiadors al Fòrum Boari entre els actes del funeral.[4]

Referències

  1. ↑ «D. Junius Pera». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
  2. ↑ Dits i fets memorables, II 4.7.
  3. ↑ Epítomes, 16.
  4. ↑ «Iunius 59». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.