Per primera vegada en la història el Tour de França viatja fins a l'illa de Còrsega per disputar-hi alguna etapa. La primera d'aquestes etapes és més aviat plana seguint tota la costa oriental de l'illa. L'etapa comença a Porti Vecchju per dirigir-se en un primer moment cap a Bunifaziu, al sud de l'illa. Des d'allà enfilaran cap al nord, tot passant per la cota de Sotta, de quarta categoria (km 45) i l'esprint intermedi de San-Giuliano (km 150), abans d'arribar a Bastia, en una arribada totalment plana.[1]
Al km 45 els ciclistes afrontaren la primera i única dificultat muntanyosa del dia, la cota de quarta categoria de Sotta. El primer a passar-hi fou Lobato, aconseguint d'aquesta manera el lideratge de la muntanya en acabar el dia.[2] A partir d'aquest moment la diferència dels escapats anà reduint-se, però els esforços de Cousin per engrescar la resta de companys van fer que s'ampliessin de nou les diferències. Al pas per l'esprint de San-Giuliano, Boom fou el primer i a manca de 37 km per a l'arribada foren neutralitzats pel gran grup.[3]
Va ser poc després quan van arribar notícies procedents de meta referents al fet que un autobús de l'Orica-GreenEDGE havia quedat encallat sota l'arc de meta, interrompent-se el cronometratge electrònic i impedint el pas als ciclistes per l'arribada. Els comissaris de carrera van tractar de treure l'autobús, però no ho van aconseguir en un primer moment, mentre els ciclistes s'anaven acostant a la línia de meta.
Quan els ciclistes van passar per la pancarta de 10 quilòmetres a meta els comissaris van notificar per ràdio als equips que la meta es traslladava a manca de 3 km.[4] Simultàniament va tenir lloc la primera caiguda important del dia, en què es va veure implicat el vencedor del Giro d'Itàlia de 2012, el canadenc Ryder Hesjedal (Garmin-Sharp).[5] Mentrestant, el Lotto-Belisol i el Cannondale ja preparaven l'esprint final, ja que aquest es trobava a tan sols 3 km per la nova arribada, però aleshores van poder treure l'autobús del mig i els comissaris van decidir tornar el final al lloc original. Una nova caiguda, més nombrosa, va afectar nombrosos dels esprintadors que lluitaven per la victòria d'etapa com Sagan, Cavendish i Matthew Goss.[6][5][7]André Greipel (Lotto-Belisol) no es veié afectat per la caiguda, però una avaria mecànica va posar fi a les seves possibilitats de victòria.[2] A l'esprint el més ràpid fou Marcel Kittel (Argos-Shimano), aconseguint d'aquesta manera també el lideratge de la cursa, dels punts i dels joves. Els comissaris van decidir no marcar temps amb els ciclistes afectats per les caigudes.[8][9]
_pictogram.svg){kind=small}
