El vencedor de l'etapa va ser l'alemany Tony Martin (Omega Pharma-Quick Step), que s'imposà per 12" sobre el mallot grocChris Froome (Team Sky i a una velocitat de 54,271 km/h. Amb aquest resultat Froome consolidà el mallot groc en treure més de dos minuts a la resta de favorits en la classificació general.[2]
Com és norma en les contrarellotges, els ciclistes prenen la sortida en l'ordre invers a la classificació general. El primer a prendre la sortida és Dmitri Muraviov (Astana Qazaqstan Team), darrer classificat a la general, però no és el primer a creuar la línia d'arribada, ja que serà superat durant l'etapa per Svein Tuft (Orica-GreenEDGE). Tuft, vuit vegades campió del Canadà de contrarellotge, es mantindrà al capdavant de la classificació durant força temps. El seu temps no serà superat fins a l'arribada de Thomas de Gendt (Vacansoleil-DCM), líder durant un minut escàs, moment en què arribà Tony Martin (Omega Pharma-Quick Step). Aquest temps seria inabastable per a la resta de corredors. Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step) s'aproparia a 1' 31" de Martin, cosa que li permet obtenir el mallot blanc en detriment de Nairo Quintana (Movistar Team), mentre el líder, Chris Froome (Team Sky)., acabaria perdent sols 12" després de liderar la cursa en els dos controls de temps intermedis. Amb tot, el temps de Froome li permet afegir més de dos minuts de diferència a la resta de rivals en la classificació general. En acabar l'etapa, Valverde, segon de la general, es troba a 3' 25" de Froome.[2][3][4]
_pictogram.svg){kind=small}
