Unverre A adaigat per tres rius : la Santa-Suzanne, lo Timbre e, mai al nòrd, per la Mozanne. La Santa-Suzanne e la Mozanne se prenon en aval de Unverre per formar la Ozanne.
La municipalitat es fòrça vasta (segonda del departament, en superficie, après Arrou), amb una vasta superfícia agricòla, e compta près de 180 granjas e caserius.
Lo bourg a partejat en doas parts per la Santa-Suzanne : Unverre, al nòrd, e los Molins de Unverre, al sud.
Unverre est arrosée par trois rivières : la Sainte-Suzanne, la Sonnette et, plus au nord, par la Mozanne. La Sainte-Suzanne et la Mozanne se rejoignent en aval d'Unverre pour former l'Ozanne.
La commune est très étendue (seconde du département, en superficie, après Arrou), avec une vaste surface agricole, et compte près de 180 fermes et hameaux.
Le bourg est partagé en deux parties par la Sainte-Suzanne : Unverre, au nord, et les Moulins d'Unverre, au sud.
Lo diccionari géographique atribuissi a Unverre una origina mérovingienne (Ven sègle).
Segon Guy Villette, lo étymologie del nom seriá gauloise : an (de) voberia, #çò que significa "tèrra humide". Se tròba traça del nom latin : Inverria (1128), Urveria (1130), Unverium (1142).
Le dictionnaire géographique attribue à Unverre une origine mérovingienne (Ve siècle).
Selon Guy Villette, l'étymologie du nom serait gauloise : an (de) voberia, ce qui signifie "terre humide". On retrouve trace du nom latin : Inverria (1128), Urveria (1130), Unverium (1142).