Recipiendari de la medalha d'argent del CNRS en 2002[4], recebèt en 2007 la medalha d'aur[1],[5]. Es lo primièr laureat del prèmi BBVA Foundation Frontiers of Knowledge Awards en economia, finança e management (2008). Obtenguèt en 2010 lo prèmi Claude Lévi-StraussError de citacion : Ampèl invalid ; claus invalidas, per exemple, tròp de claus especificadas o clau erronèa, que fa reconéisser e volorisa l'òbra d'un cercaire en sciéncias umanas e tanben lo prèmi en finança balhat ensems pel Mathematical Sciences Research Institute (MSRI) de Berkeley e lo Chicago Mercantile Exchange. Recebèt lo Ross Prize 2013 e lo prèmi Erwin Plein Nemmers d'economia 2014[6].
Posicions dins lo debat public
Jean Tirole es membre del Conselh d’analisi economic dempuèi 1999 e, faguèt de rapòrts sus l’economia industriala (rapòrt sus la granda distribucion amb Patrick Rey, rapòrt sus la proprietat intellectuala, amb Bernard Caillaud e Claude Henri). En 2003, prepausèt amb Olivier Blanchard una taxa suls licenciaments per modular las contribucions de las entreprisas a l'assegurança caumatge segon lo taus de licenciament qu'aquó responsabilize las entrepresas. Parallèlament, los autors prepausan de supprimir lo CDD e lo CDI per los remplaçar par un contrat de trabalh unic amb aument progressiu dels drechs dels salariats segon de l'ancianetat[7].
Dempuèi 2008, escriu regularament sus la crisi financièra e la regulacion de las bancas.
De cercaires francés li fan repròchi d'aver organizat lo finançament de l'escòla de Tolosa per de quitas institucions financiàrias (bancas...) que pòdon influïr sus las opinions e las recèrcas e far prodèl a las teorias neoliberalas.[8]