Eble d'Ussel, o Ebles d'Ussèl o d'Uisel fl. c. 1200), foguèt un trobadorlemosin (1200 ca.), lo major de tres fraires e chastelhan del chasteu d'Ussel, al nòrd-èst de Ventadorn. Tanben los dos sieus frairs mès jovens, Pèire e Gui, e un cosin siueu apelat Elias, èran trobadors. De la sieuna òbra poetica solament demoran una tenso, un partimen (amb Guilhem Ademar) e una còbla. Las unencas fonts que parlan de la sieuna vida, de mai de las sieunas composicions, son la vida del sieu fraire Gui e un document que registra una donacion de tèrras a la Abadiá de Bona Aiga dels dos frairs Gui e Eble d'Ussel. [1]. Selon la vida de Gui, Eble componiá "tensos captius".[2].
Los trabalhs complets dels quatre frairs d'Ussel (Eble, los sieus fraires Pèire e Gui e lo sieu cosin Elias) foguèron amassats per primièr còp en un volum de J. Audiau amb lo títol de "Las poesias dels quatre trobadors d'Ussel" [3].