La biblioteconomia[nt 1] (coneguda tanben coma sciéncias de las bibliotècas, sciéncias de l'informacion e de la comunicacion) es camp interdisciplinari fondat sus las compenténcias transversalas dels saber e saber-far util a las personas gerissent una bibliotèca o un servici documentalista.
Martin Schrettinger, bibliotecari bavarés, establiguèt las basas de la disciplina dins son òbra (1808–1828): Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft oder Anleitung zur vollkommenen Geschäftsführung eines Bibliothekars.[3] Son principi es de catalogar los obratge per òrdre alfabetic. La primièra escòla estatsunidenca de biblioteconomia foguèt creada per Melvil Dewey a l'Universitat de Colómbia en 1887.[4][5]
Etimologia
Etimologicament, biblioteconomia resulta de biblíon (libre), thếkê (magazin) e nomo (descripcion, administracion). Literalament significa la sciéncia de gestion d'un magazin de libres. Istoricament, la bibioteconomia a inclús las sciéncias archivisticas.[6]
Definicion
La terminologia anglosaxòna utiliza l'expression «library and information science (LIS)».[7] Segon lo Conselh Nacional de las Universitat (França), l'apellacion academica es puslèu «sciéncias de l'informacion e de la comunicacion (SIC)», correspondent a sa 71ena seccion. Existisson de divergéncias sus la natura e suls limits d'aquel camp scientific. Per exemple, lo Centre Nacional de la Recèrca Scientifica (CNRS) e lo Conservatòri Nacional de las Arts e dels Mestièrs (CNAM) incluson l'informatica dins la biblioteconoma. Es legitim demandar se l'engenhariá lingüistica (traduccion assistida per ordenador, «vocalizacion») i a sa plaça.
Dins un sens fòrça general, se pòt doncas considerar que la biblioteconomia englòba de domenis coma:
la biblioteconomia (al sens pròpri, gestion de las bibliotècas);
↑Las Edicions Per Noste utilizan lo neologisme «biblioteconomia» dins lors publicacions.[1] Segon la GEC, la biblioteconomia es la «disciplina qu'estúdia l’organizacion e l’administracion de la bibliotèca , amb particulara atencion als metòdes de catalogacion e organizacion dels fons bibliogràfics (libres, opuscles, publicacions periodicas, manuscrits, microfilms, etc.) per ne facilitar l’usatge.»[2]