Il étudie le droit et l'histoire à Barcelone entre 1905 et 1913, puis s'installe à Madrid pour préparer un doctorat sur les Partides. Il poursuit ensuite ses études à Paris. Influencé par l'historien Joseph Calmette, il se spécialise dans l'histoire catalane de l'époque carolingienne[2].
En 1913, il publie avec Ferran Valls i Taberner les Usages de Barcelone. Au début du franquisme, il s'unit à l'initiative de Josep Puig i Cadafalch visant à réactiver l'Institut d'Estudis Catalans dans la clandestinité[2]. En 1948, il publie son premier travail d'envergure, consacré à la vie d'Oliva de Besalù. À partir de son œuvre Catalunya carolíngia, il publie a primera gran obra sobre la vida de l'abat Oliba. De l'obra Catalunya carolíngia, publicà Els diplomes carolingis a Catalunya (1926-1952) et Els comtats de Pallars i Ribagorça (1955) ; il meurt tandis que El domini carolingi a Catalunya (1971) est en proche d'être publié.
Ses travaux s'opposent dans une certaine mesure aux courants dominants de son époque, orientés vers la construction d'idéaux nationalistes, en adoptant une démarche plus empirique[2].
Principales œuvres
(ca) Catalunya Carolíngia, vol. II: Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d'Estudis Catalans, Barcelone, 1926-1952.
(ca) Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil, Eixalada-Cuixà, Analecta Montserratensia, VII, 1954.
(ca) Catalunya Carolíngia, vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols., Institut d'Estudis Catalans, Barcelone, 1955.
(es) Del reino de Tolosa al reino de Toledo : discurso leído el día 27 de noviembre de 1960 en el acto de su recepción pública por el Excmo. Sr. D. Ramón de Abadal y de Vinyals y contestación por el Excmo. Sr. Director de la Real Academia D. Francisco J. Sánchez Cantón., Madrid, éd. Real Academia de la Historia (Académie royale d'histoire), , 79 p.
(ca) Dels Visigots als Catalans, vol. 1 : La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia, Barcelone, Edicions 62, coll. « Estudis i Documents », , 504 p. (ISBN978-84-297-0998-8)
(ca) Dels Visigots als Catalans, vol. 2 : La formació de la Catalunya independent, Barcelone, Edicions 62, coll. « Estudis i Documents », , 440 p. (ISBN978-84-297-0997-1)
(fr) « Un diplôme inconnu de Louis le Pieux pour le comte Oliba de Carcassonne », dans Annales du Midi, 1949, tome 61, no 7-8, p. 345-357(lire en ligne)
(fr) (traduction Serra Baldó) « À propos de la « domination » de la maison comtale barcelonaise sur le Midi français », dans Annales du Midi, 1964, tome 76, no 68-69, p. 315-345(lire en ligne)
↑ abc et d(ca) Jesús Mestre i Campi (dir.), Diccionari d'història de Catalunya, Barcelone, Edicions 62, , 6e éd. (1re éd. 1992), 1147 p. (ISBN978-84-412-1885-7), p. 1-3