Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès. També present als alfabets búlgar i macedoni.
Prové de la lletra de l'alfabet grec: Δ. La major diferència gràfica amb la seva equivalent grega rau en les dues potes de sota que hi ha als extrems inferiors. Representa el so de la plosiva dental sonora /d/. En rus també pot representar la plosiva dental sorda /t/ al final d'una síl·laba: com en la paraula гоpoд [górat] (ciutat).
A l'escriptura a mà la Д (majúscula) sol escriure's similar a la Dllatina. El motiu rau en el fet que la versió de motlle no sembla confortable per ser escrita ràpidament. Del mateix mode, la д (minúscula) sol ser escrita a mà com la g i s'uneix a la següent lletra per la seva cua. En canvi, a l'escriptura tipogràfica cursiva, la minúscula s'assembla més a la d minúscula llatina: Д, д. A l'antiguitat, al sistema numeral ciríl·lic, aquesta lletra tenia el valor numèric 4.
