Es formà a l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú cursant estudis de peritatge industrial i va dissenyar durant un temps maquinària i utillatge agrícola.[1] De manera simultània practicà el dibuix i la pintura amb gran talent.
Assistí a les classes de Salvador Masana i Mercadé i a nivell local presentà alguna exposició a Galeries Rambles i dibuixos en premsa.
Exposà per primer cop a Barcelona l'any 1957. Va exposar a la sala de l'Ateneu, a les Galeries Laietanes i a la Sala Dalmau. El 1959, amb vint-i-cinc anys s'establí a Madrid, on freqüentà el Círculo de Bellas Artes.[2] El 1960 exposà a la galeria Fernando Fe. Arran de la seva estada a Madrid (on resideix encara actualment), es començà a dedicar a l'escultura, sent aquesta faceta una de les més destacades de l'artista.
L'any 1963 va participar en l'Exposició Nacional d'Arts Plàstiques i fou a partir d'aquest moment que les exposicions començaren a succeir amb regularitat, algunes a destacar són les Bienals de São Paulo (Brasil, 1969 i 1974), Middelheim (Bèlgica, 1969), Rijeka (Iugoslàvia, 1980) i Nicea (Grècia, 1985).[3][4][2]
Va il·lustrar llibres de bibliofilia amb la tècnica del gravat.
Estruga dissenyarà els nous vestits, estris, accessoris i imatge gràfica del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú que s'estrenaran a la Festa Major de l'any 2016.[5]
Escultura de Pasífae, a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú.
Els temes que tracta a la seva escultura són escenes de la mitologia mediterrània i antiguitat clàssica grega. Els personatges són preferentment dones, homes i animals, alguns d'ells mitològics.Treballa el ferro, l'acer i el bronze. També realitza escultures públiques per a indrets destacats d'algunes ciutats:[6]
- Monumento a la Mecanización del Campo (Escuela de Ingenieros Agrícolas. Ciudad Universitaria de Madrid, 1969)
- Instantánea Melancólica (jardins del Colegio de España, dins la Cité Universitaire de París, 1993)
- Tres personajes integrados (Museu d'Art Contemporani Madrid)
- Pájaro bebiendo agua (Jeddah, Aràbia Saudí, 1983)
↑Mestres, Francesc X. Puig Rovira amb la col·laboració de Judith Barbacil. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. 1a ed.. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003. ISBN 84-85960-83-1 [Consulta: 22 novembre 2013].
↑ 6,06,1Centre d'Art Contemporani LA SALA. Òscar Estruga: el laberint i la vida. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009, p. 19. ISBN 978-84-96349-97-1.
↑ 8,08,1Centre d'Art Contemporani LA SALA. Òscar Estruga: el laberint i la vida. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009. ISBN 978-84-96349-97-1.
Bibliografia
Cabanyes, Manuel de. Preludios de mi lira. Barcelona : Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1999
Callejón Cabrera, Joan. Pasífae: oracle a Ribes Roges, Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2004
Corredor-Matheos, José (et al): Òscar Estruga: el laberint i la vida. Catàleg de l'exposició al Centre d'Art Contemporani La Sala. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2009
Corredor-Matheos, José. Dibujos de Estruga.Madrid : Ibérico Europea, 1975
Lizano, Jesús. El Libro de los sonetos : antología crítica de la lírica española.Barcelona : Marte, DL 1967
López Krahe, Guillermo. Oscar Estruga: escultura y pintura. Catàleg de l'exposició a la Galeria Biosca. Madrid, 1991
Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. El Cep i la Nansa editors. Vilanova i la Geltrú, 2003.
_-_1.jpg)
