Étienne François Geoffroy, nascut el 13 de febrer de 1672 a París i traspassat també a París el 6 de gener de 1731, fou un químic i metge francès que destacà per l'elaboració d'una taula d'afinitats.
Geoffroy presentà una taula d'afinitats químiques l'any 1718 davant de la Académie des Sciences sota el nom de Table des différents rapports observés entre différentes substances, i que són fruit de les dades experimentals disponibles a principis del segle xviii. Encapçalant cada columna de la taula hi figura una substància, seguits de tots aquells que poden combinar-s'hi. L'ordre es determina per la major o menor afinitat química. És a dir, una substància de la taula desplaça en la seva combinació amb la qual encapçala la columna a totes les que li queden per baix, i és desplaçada per totes les que té damunt. Les substàncies químiques les representa mitjançant símbols com ho feien els alquimistes.
El concepte de desplaçament és nou, Geoffroy considera les substàncies químiques com una composició-combinació, i la reacció química com una associació-dissociació. Des d'Aristòtil les propietats-qualitats d'un cos s'entenien a partir d'un principi, subjecte que actua i que explica, però amb Geoffroy ara tot es realitza en el nivell de les relacions, la qual cosa fa que es transformi el concepte d'afinitat. Abans de Geoffroy dues substàncies eren afins si eren semblants, tenien el mateix principi, ara dues substàncies són afins si tenen tendència a reaccionar l'una amb l'altra.
La taula de Geoffroy va tenir gran repercussió i fou emprada durant tot el segle xviii fins que fou desplaçada per les noves idees del químic francès Claude Louis Berthollet (1748-1822).