PROFILPELAJAR.COM

Émile Vandervelde
Biografia
Naixement	25 gener 1866 ; Ixelles (Bèlgica)
Mort	27 desembre 1938 (72 anys); Brussel·les (Bèlgica)
Ministre d'afers exteriors de Bèlgica
	17 juny 1925 – 22 novembre 1927
Ministre de Justícia de Bèlgica
	21 novembre 1918 – 24 octubre 1921 ; ← Henri Carton de Wiart – Aloys Vande Vyvere →
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
Dades personals
Formació	Universitat Lliure de Brussel·les
Activitat
Ocupació	polític, economista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Lliure de Brussel·les
Partit	Partit Obrer Belga ; Partit Socialista Belga
Membre de	Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social ; Institut Émile Vandervelde (en) ;
Família
Cònjuge	Lalla Vandervelde

Émile Vandervelde (Ixelles, 25 de gener de 1866 - 27 de desembre de 1938), fou un advocat i polític belga, diputat des de 1894, dirigent de la Segona Internacional des de 1889 i ministre en diverses ocasions.

Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Brussel·les, on es va doctorar en dret el 1885 i en ciències socials el 1888. Afiliat al Partit Obrer el 1886, en fou president de 1928 a 1938. De 1900 a 1918 va presidir l'Oficina Socialista Internacional. Elegit membre del Parlament Federal de Bèlgica el 1894, va ser ministre d'Estat (1914-1916) i d'Abastaments (1916-1917). Durant la revolució russa va prendre partit pels menxevics davant dels bolxevics. Al capdavant de la cartera de Justícia (1919-1921), va reformar el règim penitenciari. Va ser ministre d'Afers Exteriors (1925-7), sense cartera (1935) i de Sanitat (1936-1937), càrrec del qual va dimitir arran de l'escandalós assassinat de l'ambaixador belga a Espanya, Jacques de Borchgrave, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.

Obres

Les associations professionelles d'artisans et d'ouvriers en Belgique (1892).
L'Evolution industrielle et le collectivisme (1896).
Le question agraire en Belgique (1897).
Le Socialisme en Belgique (1898).
L'Alcoolisme et les conditions de travail en Belgique (1899).
Le propriété foncière en Belgique (1900).
L'Exode rural et le retour aux champs (1903).
Vive la Commune! (1903).
Le collectivisme et l'évolution industrielle (1904).
Le Socialisme et l'agriculture (1906).
Les Crimes de la colonisation capitaliste (1906).
Le Socialisme et la Religion (1908).
Le socialisme agraire : ou Le collectivisme et l'évolution agricole (1908).
Les derniers jours de l'État du Congo: Journal de voyage (Juillet Octobre, 1908) (1909).
Le Belgique et le Congo: le passé, le présent, l'avenir, (1911).
La Grève générale (1912)
La Belgique envahie et le socialisme international (1917).
Le Socialisme contre l'État (1918).
Le Pays d'Israël (1929).
À travers la révolution chinoise. Soviets et Kuomintang (1931).
L'Alternative: capitalisme d'État ou socialisme démocratique (1933).
Ce que nous avons vu en Espagne (1938).