Va reconèixer l'URSS el 1924. Per la seva oposició a Pétain, fou detingut el 1942 i alliberat el 1944, per a ser després deportat a Alemanya. Fou testimoni en el judici contra Pétain. El 1946 va ser elegit diputat radical-socialista i presidí l'Assemblea Nacional francesa entre 1947 i 1954, per acabar dimitint-ne com a líder del partit radical-socialista el 1956.