Dins de la població, baixada que duu el mateix nom. Conserva una porta d'arc de mig punt, i el mur de migjorn, fragment reaprofitat.[1]
Història
Al segle xviii es produí la substitució de la parròquia tradicional de Santa Eulàlia per l'actual dedicada a Sant Pèir ad Vincula, tal vegada per raó del primer gran incendi que patí la població, l'any 1787 en tres quarts d'hora s'hi cremaren 164 edificis entre cases, granges, i bordes (Fc. Zamora) És possible que hi faci referència l'esment d'un Andreu Amiell de Santa Eulàlia, bé que el cognom Cau surt documentat des del segle XVII en relació a Çò de Baquet.[1]
Referències
↑ 1,01,1«Çò dera Glèsia Santa Eulàlia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 7 juny 2021].