Àries s'associa amb el mite grec del moltó damunt el qual foren transportats a la Còlquida, en la fugida de la seva madrastra Ino, Frixos i Hel·le, fills d'Atamant. Hel·le relliscà i caigué al mar i es va ofegar en les aigües de l'Hel·lespont. Eetes, rei de la Còlquida, acollí a Frixos, i aquest agraït sacrificà el moltó, a Zeus, i oferí el velló d'or, del moltó, al rei.[2]
Àries és un signe de l'element foc[3] i de qualitat cardinal. Segons les creences astrològiques, com a arquetip de personalitat s'associa Àries amb conceptes de caràcter tals com la impaciència, la impulsivitat, l'espontaneïtat, l'individualisme excloent o l'agressivitat, entre altres.[4]
D'acord a les supersticions astrològiques se sol avenir més bé amb els altres signes de foc (lleó i sagitari) i amb els signes d'aire llevat, amb matisos, amb els balança per tal com n'és l'oposat, tal com manté una forta incompatibilitat amb Cranc i Capricorn. Aquest quadre de compatibilitats i incompatibilitats no reflecteix un perfil individual o lectura individual així com s'interpreta dins de l'astrologia, sinó que dona una orientació general i la referència a la compatibilitat segons el dictat per variables, com ara qualitats i elements en el zodíac.[5]
↑El terme "àries" per designar el mascle de l'ovella no ha tingut pràcticament continuïtat en les llengües romàniques, tret de l'italià ariete i el romanès arete, per bé que sí que s'ha mantingut, com a cultisme, en la major part de les llengües romàniques, per designar la constel·lació zodiacal així anomenada: cat. Àries, esp. Aries, pg. Áries, it. Ariete (cf., al contrari, fr. Bélier)
↑Janer, Antoni «Les històries que amagen les estrelles». Sàpiens [Barcelona], núm. 75, 1-2009, p. 42-45. ISSN: 1695-2014.
