Àcid inosínic

Infotaula de compost químicÀcid inosínic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular348,0471 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₁₀H₁₃N₄O₈P Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=NC(=O)C2=C(N1)N(C=N2)C3C(C(C(O3)COP(=O)(O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

O[C@@H]1[C@@H](COP(O)(O)=O)O[C@H]([C@@H]1O)N1C=NC2=C1N=CNC2=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid inosínic o monofosfat d'inosina (IMP) és un nucleòtid monofosfat.[1] L'àcid inosínic és important en el metabolisme. És el ribonucleòtid de la hipoxantina i el primer nucleòtid format durant la síntesi de purina. És format per la desaminació de l'adenosina monofosfat, i és hidrolitzada de la inosina. L'IMP és un intermediari ribonucleòsid monofosfat en el metabolisme de les purines.[2]

Aplicacions

L'àcid inosínic es pot convertir en diverses sals, com ara l'inosinat disòdic (E631), l'inosinat dipotàssic (E632) i l'inosinat de calci (E633). Aquests tres compostos s'utilitzen com a potenciadors del sabor de l'umami de gust bàsic amb una eficàcia relativament alta. S'utilitzen principalment en sopes, salses i condiments per a la intensificació i l'equilibri del sabor de la carn.[3][4]

Referències

  1. ↑ «àcid inosínic». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1987. [Consulta: 16 gener 2022].
  2. ↑ «Inosinic acid» (en anglès). PubChem. National Library of Medicine. [Consulta: 16 gener 2022].
  3. ↑ Contis, E. T.; Ho, C.-T.; Mussinan, C. J.; Parliment, T. H.; Shahidi, Fereidoon. Food Flavors: Formation, Analysis and Packaging Influences (en anglès). Elsevier, 1998-07-03, p. 228. ISBN 978-0-08-053183-0. 
  4. ↑ Nabavi, Seyed Mohammad; Nabavi, Seyed Fazel; Loizzo, Monica Rosa; Tundis, Rosa; Devi, K. Pandima. Food Additives and Human Health (en anglès). Bentham Science Publishers, 2020-04-17, p. 159. ISBN 978-981-14-4611-5.