Nascut el 1910 en l'àmbit rural de la província costanera de Zhejiang, fill d'un mestre i d'una amant de les arts, als nou anys —en morir sa mare— hagué de treballar com a aprenent de fuster i d'impressor abans de traslladar-se a Xangai en la dècada del 1920, on el 1928 inicià estudis d'art i, en acabant, treballà d'il·lustrador en el sentit ample del terme:[2] el 1934 publicà els primers dibuixos i, l'any següent, creà el personatge de Sanmao, les aventures del qual es feren populars, però en començar la Segona Guerra sino-japonesa, Leping viatjà per tota la Xina per a il·lustrar propaganda anti-japonesa,[3] juntament amb Ye Qianyu i altres artistes.[4]
Acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946 reprengué a Sanmao i l'enllistà en l'exèrcit, amb la qual cosa fon utilitzat com a instrument de propaganda per la República Popular de la Xina;[5] Segons el seu fill menut, Zhang Weijun, el 1947 presencià la mort de dos òrfes sense sostre durant una nevada, un fet que l'esperonà a dibuixar les tires que formarien part del llibre L'hivern de Sanmao: commogut per les condicions de vida dels òrfens, ja que ell també havia patit la postguerra, Leping es traslladà a un suburbi pobre de Xangai i es vestí amb roba arnada per a conviure amb ells.[6] El 1950 començà a treballar en diferents editorials i publicacions de Xangai; el 1974 també col·laborà en el disseny de cartells de propaganda gubernamental amb Li Mubai i Jin Xuechen.[4] Paradoxalment, Leping va ser denunciat com a artiste «reaccionari» durant la Revolució Cultural (1966-76) abans de tornar a ser reconegut.[5]
El 2015, l'edició en francés de San Mao le petit vagabond, publicada per Xu Gefei, guanyà el premi Patrimoni del 42 Festival del Còmic d'Angulema: el fill de Leping agraí el guardó en nom de son pare, mort el 1992.[7] El 2018, la Fira del Llibre Infantil de Bolonya li atorgà el guardó especial Silent Book Contest a la millor publicació d'humor sense paraules:[8]The Winter Story of San Mao, publicat per primera volta en la dècada de 1930, és un dels cent llibres recomanats pel Ministeri d'Educació xinés.[8]
Referències
↑«Zhang Leping» (en anglés). Lambiek Comiclopedia, 09-04-2012. [Consulta: 2 novembre 2018].
↑«Zhang, Leping» (en francés). Bedetheque. [Consulta: 14 novembre 2018].
