Aquest article tracta sobre el filòsof del segle i aC. Si cerqueu el filòsof del segle iii aC, vegeu «Zenó de Sidó (fill de Museu)».

Per a altres significats, vegeu «Zenó (desambiguació)».

Zenó de Sidó

Nom original	(grc) Ζήνων ο Σιδώνιος
Biografia
Naixement	(grc) Ζήνων c. 150 aC Sidó (Líban)
Mort	c. 70 aC (79/80 anys) Atenes (Grècia)
Escolarca de l'escola Epicúria
dècada del 100 aC – 75 aC ← Apol·lodor Epicur – Fedre →
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	matemàtic, filòsof
Període	Període hel·lenístic
Moviment	Epicureisme
Professors	Apol·lodor Epicur
Alumnes	Filodem de Gàdara

Zenó de Sidó (grec antic: Ζήνων ο Σιδώνιος) (Sidó, c. 150 aC - Atenes, c. 70 aC) fou un filòsof grec epicuri del segle i aC nadiu de la ciutat de Sidó (actualment Saida, al Líban).

Fou contemporani de Ciceró, qui va ser alumne seu a Atenes l'any 79 aC.^[1] Hom l'anomena a vegades Corifeu dels epicuris. Parlava d'altres filòsofs en termes poc respectuosos i, per exemple, anomenava a Sòcrates el bufó àtic. Fou deixeble d'Apol·lodor. Diògenes Laerci el descriu com un preclar i intel·ligent pensador i expositor de les seves idees, i Ciceró compateix aquestes consideracions.

Sembla que va ser un autor prolífic, però no s'ha conservat cap de les seves obres.^[2] Procle es refereix a ell en tant que crític d'Euclides. Va ser el cap de l'escola epicúrea durant el primer quart dels segle I aC.^[3]

El que coneixem de la seva obra procedeix de la vil·la dels papirs d'Herculà, car el seu propietari, Luci Calpurni Pisó, havia tingut de servent a Filodem de Gàdara, deixeble de Zenó, i alguns dels papirs trobats d'aquest autor fan referència al seu mestre.^[4] Malauradament, aquests papirs només versen sobre teoria del coneixement i sobre matemàtiques. En aquests papirs es pot comprovar que les crítiques a Euclides estan força ben fonamentades i s'allunyen del radicalisme d'altres filòsofs epicuris.^[5]

• Heath, Thomas Little. A History of Greek Mathematics (en anglès). New York: Dover Publications, 1981. ISBN 0-486-24073-8. 
• Bénatouil, Thomas. «Les critiques épicuriennes de la géométrie». A: Construction. Festschrift for Gerhard Heinzmann (en anglès). Londres: College Publications, 2010. ISBN 978-1-84890-016-5. 
• Dorandi, Tiziano. «Philodemus' Allegiance to Zeno of Sidon: from Athens to the Bay of Naples». A: Michael Erler, Jan Erik Heßler, Petrucci Federico M. (eds.). Authority and Authoritative Texts in the Epicurean Tradition. Schwabe Verlag, 2023, p. 161-182. ISBN 978-3-7965-4854-3. 
• Muljadi, Paul (ed.). Epicureanism: The complete guide (en anglès), 2011.  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
• Netz, Reviel. «Were there Epicurean Mathematicians?». A: Oxford Studies in Ancient Philosophy, 2015, p. 283-320. ISBN 978-0-19-874960-8. 
• Vlastos, Gregory. «Zenon of Sidon as a Critic of Euclide». A: Studies in Greek Philosophy (en anglès). Princeton University Press, 1995. ISBN 0-691-01938-X. 
• White, Michel J. «What to Say to a Geometer» (en anglès). Greek, Roman and Byzantine Studies, Vol. 30, Num. 2, 1989, pàg. 297-311. ISSN: 0017-3916.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zenó de Sidó» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• von Fritz, Kurt. «Zeno of Sidon». Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 21 juliol 2013].