Zenó de Sidó (grec antic: Ζήνων ο Σιδώνιος) (Sidó,c. 150 aC- Atenes,c. 70 aC) fou un filòsof grec epicuri del segle i aC nadiu de la ciutat de Sidó (actualment Saida, al Líban).
Fou contemporani de Ciceró, qui va ser alumne seu a Atenes l'any 79 aC.[1] Hom l'anomena a vegades Corifeu dels epicuris. Parlava d'altres filòsofs en termes poc respectuosos i, per exemple, anomenava a Sòcrates el bufó àtic. Fou deixeble d'Apol·lodor. Diògenes Laerci el descriu com un preclar i intel·ligent pensador i expositor de les seves idees, i Ciceró compateix aquestes consideracions.
Sembla que va ser un autor prolífic, però no s'ha conservat cap de les seves obres.[2]Procle es refereix a ell en tant que crític d'Euclides. Va ser el cap de l'escola epicúrea durant el primer quart dels segle I aC.[3]
El que coneixem de la seva obra procedeix de la vil·la dels papirs d'Herculà, car el seu propietari, Luci Calpurni Pisó, havia tingut de servent a Filodem de Gàdara, deixeble de Zenó, i alguns dels papirs trobats d'aquest autor fan referència al seu mestre.[4] Malauradament, aquests papirs només versen sobre teoria del coneixement i sobre matemàtiques. En aquests papirs es pot comprovar que les crítiques a Euclides estan força ben fonamentades i s'allunyen del radicalisme d'altres filòsofs epicuris.[5]
Dorandi, Tiziano. «Philodemus' Allegiance to Zeno of Sidon: from Athens to the Bay of Naples». A: Michael Erler, Jan Erik Heßler, Petrucci Federico M. (eds.). Authority and Authoritative Texts in the Epicurean Tradition. Schwabe Verlag, 2023, p. 161-182. ISBN 978-3-7965-4854-3.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zenó de Sidó» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
von Fritz, Kurt. «Zeno of Sidon». Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 21 juliol 2013].