Després de servir a l'exèrcit, va estudiar a l'Escola de Policia de l'Acadèmia de Nijni Nóvgorod del Ministeri de l'Interior de Rússia.[6] i va servir a la policia antidisturbis. Paral·lelament al servei, va estudiar a la facultat de filologia de la Universitat Estatal de Nijni Nóvgorod, però va haver d'interrompre els seus estudis el 1996 en relació amb el servei i fou enviat, juntament amb el personal de la unitat, a Txetxènia, per participar a les hostilitats. Aquesta experiència es veuria reflectida, posteriorment, en la seva obra literària.
Zakhar Prilepin al 6è Festival Internacional del Llibre de Moscou
L'any 2000 va trobar feina com a periodista al diari "Delo" de Nijni Nóvgorod. Publicà amb molts pseudònims, el més famós dels quals és "Ievgueni Lavlinski". El 2001, es va convertir en redactor en cap del diari. Al mateix temps, començà a treballar en la seva primera novel·la, "Les patologies", rus: Патологии.
Sobre el començament de la seva trajectòria literària, Prilepin ha relatat:
«
Em vaig convertir en escriptor per necessitat, havia d'alimentar la meva família [...] Un amic em va proposar treballar al diari Delo [... ], el diari era certament groc, horrorós ... i llavors vaig comprendre que consumia la meva vida en va i em vaig posar a escriure una novel·la. Primer era una obra sobre l'amor, però a poc a poc (vaig treballar-hi uns tres o quatre anys) es va convertir en una novel·la sobre Txetxènia, com l'experiència més forta de la meva vida. Al nostre país, diuen, facis el que facis, sempre et surt un "'Kalàixnikov".[7]
»
Les obres de Prilepin han estat publicades en diversos diaris, inclosos Limonka, Literaturnaia gazeta, Na kraiu, Gueneralnoy linii, així com a les revistes Séver, Drujba narodov, Roman-gazeta, Novi mir, Snob, Russki pioner, Rússkaia jizn, Avrora
Prilepin va ser el redactor en cap del diari nacional bolxevic de Nijni Novgorod L'observador de la gent, rus: Народный наблюдатель. Va participar en un seminari de joves escriptors a Moscou - Peredélkino (febrer de 2004) i en el IV, V, VIè Fòrum de joves escriptors a Moscou, Rússia.
Els mitjans de comunicació van mencionar repetidament l'amistat de Prilepin amb Vladislav Surkov. Es va informar que Surkov i Prilepin van créixer a la mateixa ciutat.
El febrer de 2017, Prilepin va anunciar la formació d'un batalló de voluntaris a l'autoproclamada República Popular de Donetsk; i va afirmar que "aniria a cavall blanc per qualsevol ciutat que hàgim abandonat".[11] Prilepin aviat es va convertir en una figura influent en aquest estat autodeclarat.[12] El juliol de 2018 va tornar "desmobilitzat" a Moscou.[13]
El 29 de novembre de 2018, es va incorporar al Front Popular Panrús.[14] Per això, va ser exclòs del partit polític L'Altra Rússia per part del seu fundador Eduard Limónov, que anteriorment, juntament amb els membres del partit, van oferir a Prilepin la seva pròpia tria a favor d'una de les dues estructures polítiques.[15]
El 29 d'octubre de 2019, va crear el moviment públic "Per la veritat", rus: За правду. També va admetre que el moviment es podria transformar en un partit polític que participaria a les eleccions legislatives del 2021.[16]
↑(castellà)Citat a El campo llega a la ciudad, article de Ricardo San Vicente amb motiu de la publicació en castellà de la novel·la Les patologies, suplement cultural Babelia de El País, 17/11/2012; consulta 08/01/2020
.jpg)
