Yves Rocard

Biografia
Naixement	(fr) Yves-André Rocard 22 maig 1903 Gwened (Bretanya)
Mort	16 març 1992 (88 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, Div. 11 48° 50′ 15″ N, 2° 19′ 38″ E / 48.837504°N,2.327256°E / 48.837504; 2.327256
Formació	Universitat de París (1925–1928) École Normale Supérieure (1922–1925) Liceu Louis-le-Grand (–1922)
Tesi acadèmica: L'hydrodynamique et la théorie cinétique des gaz  (1927) Dissertació presentada a: Universitat de París. Théorie moléculaire de la diffusion de la lumière par les fluides  (1928)
Activitat
Camp de treball	Física i matemàtiques
Ocupació	físic, professor d'universitat, maître de conférences, membre de la Resistència Francesa, matemàtic
Ocupador	École Normale Supérieure (1945–1974) Forces Navals de la França Lliure, director de recerca (1943–1945) Facultat de Ciències de París (1939–1941) Universitat de Clermont-Ferrand (1938–1939) Caisse nationale des sciences (1932–1938) Radiotechnique (1928–1932) Collège de France (1927–1928)
Membre de	Cohors-Asturies
Obra
Estudiant doctoral	Jean-François Denisse
Família
Cònjuge	Renée Margueritte Favre
Fills	Michel Rocard
Pares	Eugène Louis Rocard i Jeanne Louise Gabrielle Rocard
Premis
(1960)  Comandant de la Legió d'Honor (1948)  Premi Holweck (1946)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (1943)  Medalla Blondel (1927)  Cours Peccot

Yves Rocard (Gwened, 22 de maig de 1903 - París, 16 de març de 1992) va ser un físic francès.

Nascut el 1903, el seu pare va morir com pilot aeri militar al final de la Primera Guerra Mundial (1918).^[1] Va ingressar el 1922 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1925. Becat per continuar estudis a la universitat de París va obtenir un doctorat en matemàtiques el 1927 i un altre en física el 1928.^[2] Els deu anys següents la seva carrera es reparteixen simultàniament entre l'industria privada i l'ensenyament:^[3] treballa com enginyer a la Radiotechnique i dona algunes classes al Collège de France. El 1938 és nomenat professor de la universitat de Clermont-Ferrand i l'any següent de la universitat de París, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la conseqüent ocupació de França pels nazis, fa que ingressi a la Resistència francesa, a la xarxa Cohors-Asturies amb el seu col·lega Jean Cavaillès.^[4] Va passar a Anglaterra i, després, a Algèria, on va dirigir un servei d'estudis i recerca de la Marina de la França Lliure.^[5]

En acabar la guerra, el 1945 va ser nomenat director del laboratori de física de l'ENS,^[6] càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1974. Era el pare del polític i primer ministre francés Michel Rocard.

És recordat pels seus treballs en camps com l'electrònica, les oscil·lacions elèctriques i vibracions mecàniques,^[7] la millora e invenció de dispositius electrònics, com el pèntode o el radiofar i, sobre tot, per haver estat el gran dinamitzador del laboratori de l'École Normale Supérieure.^[8] Durant els darrers anys de la seva vida, el seu prestigi científic es va veure notablement afectat pel seu creixent interès per la radioestèsia, una pràctica entre la magia i la bruixeria.^[9]

• Abgrall, Jean Marie. Healing Or Stealing?: Medical Charlatans in the New Age (en anglès). Algora Publishing, 2001. ISBN 1-892941-51-1. 
• Baruch, Pierre «1950-1960 : Âge d’or des laboratoires ? La physique à l’École normale supérieure» (en francès). Reflets de la Physique, Vol. 3, 2007, pàg. 17-20. DOI: 10.1051/refdp/2007040. ISSN: 1953-793X.
• Deschamps, André «Yves Rocard ou le dernier des Mohicans» (en francès). REE. Revue de l'Electricite et de l'Electronique, Vol. 4, 2013, pàg. 110-116. ISSN: 1265-6534.
• Ginoux, Jean Marc. History of Nonlinear Oscillations Theory in France (1880-1940) (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-55238-5. 
• Mazancourt, Catherine «Notes de Lecture» (en francès). Relations internationales, Vol. 59, 1989, pàg. 385-388. ISSN: 0335-2013.
• Rocard, Yves. Mémoires sans concessions (en francès). Grasset, 1988. ISBN 9782246411215. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Yves Rocard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Yves-André Rocard» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 juliol 2021].
• «Yves Rocard» (en francès). Musée de la Résistance en ligne. [Consulta: 23 juliol 2021].