Professor a Le Saulchoir, el seu llibre Vertadera i falsa reforma de l'Església fou objecte de moltes censures. El seu suport als capellans obrers i la seva solidaritat amb la causa de la justícia social no feu més que complicar-li la situació. Durant deu anys fou apartat de l'ensenyament, sancionat, marginat de tota activitat pública i hagué d'exiliar-se a Jerusalem. Fou un pioner de l'ecumenisme, sobretot amb la seva obra Cristians desunits.
Emfatitza que l'Església és santa, no en si mateixa. La seva santedat no és una qualitat pròpia de cadascun dels seus membres, sinó que deriva de ser, enmig del pecat, àmbit de la presència de Déu que s'apropa a la misèria humana present en la comunitat eclesial. A l'Església s'hi participa de la vida divina de manera gratuïta (gràcia) i no per mèrit per part de la jerarquia o dels fidels que en gaudeixen.
Pel que fa a la catolicitat, ella ha de consistir en la capacitat de l'Església d'assimilar i desenvolupar els valors autènticament humans i la diversitat cultural de la humanitat.
Cerca fer èmfasi en el paper dels laics. Ells tenen una vocació de compromís amb les causes justes de la humanitat. La salvació cristiana assumeix i abasta l'alliberament social, polític, econòmic, cultural i personal, donant-hi profunditat i plenitud en la transcendència. El compromís es fa des de la vivència de la fe que condueix a un imperatiu nítidament cristià orientador i radical, però aquesta orientació permet que les opcions del creient siguin opinables i fal·libles i, per tant, ha de respectar-se el pluralisme.
A Conger li amoïnà el paper de la jerarquia en l'Església i no escatimà crítiques sinceres. Els bisbes, per a ell, estan encasellats absolutament en la passivitat i el servilisme a Roma. Defensa, davant d'això, un concepte profund i radical d'obediència que res té a veure amb el simplisme insincer autoritat-súbdit.
Obres
Vertaderes i falses reformes de l'Església
Jalons per a una teologia del laïcat
Principis per a un ecumenisme catòlic
Situacions i tasques pendents de la teologia
L'Església des de Sant Agustí fins l'època moderna
↑Doyle, D.M., 'Journet, Congar, and the Roots of Communion Ecclesiology'Theological Studies 58 (1997): 461-479; John Anthony Berry, “Ecumenical formation: Yves Congar’s Personal Testimony”, Melita Theologica 59 (2008): 3–19.
Bibliografia
Écrits réformateurs (Textos triats i presentats per Jean-Pierre Jossua), París, Cerf, 1995.