Yell (escocès: Yell)[1] és una de les illes del nord de les Shetland, Escòcia. Al cens de 2011 tenia una població resident habitualment de 966 persones.[2] És la segona illa més gran de les Shetland després de Mainland, amb una àrea de 212 km²,[3][4] i és la tercera més poblada del arxipèlag (quinzè de les illes d'Escòcia), després de Mainland i Whalsay.[3]
La roca base de l'illa es compon en gran part d'esquist de Moine amb un gra nord-sud, que es va aixecar durant el període de formació de les muntanyes de Caledònia.[5] La torba cobreix dos terços de l'illa amb una profunditat mitjana d'1,5 metres.
Yell ha estat habitada des de l'època neolítica, i s'han identificat una dotzena de brochs del període pre-nòrdic. El domini nòrdic va durar dels segles IX al XIV, fins que es va materialitzar el control escocès.[3] L'economia moderna de l'illa es basa en el cultiu, la pesca, el transport i el turisme. L'illa afirma ser la "Capital de la llúdria de Gran Bretanya" i té una presència d'ocells diversa que inclou poblacions reproductores de paràsit boreal i cuapunxegut.[6] Sovint apareixen per les seves costes balenes i dofins.
L'Old Haa Museum de Burravoe.
Un edifici notables de l'illa és l'Old Haa of Brough del segle XVII a Burravoe; es tracta de la casa d'un comerciant convertida avui en un museu i centre de visitants.[7]
Hi ha diversos contes populars i referències literàries modernes dedicats a la vida de l'illa.
