El setembre de 2015, Sinwar va ser considerat «terrorista» pel govern dels Estats Units d'Amèrica,[4] i Hamàs i les Brigades Izz ad-Din al-Qassam van ser designades «organitzacions terroristes» pels Estats Units i altres països i organitzacions afins. El dimarts 6 d'agost de 2024 Hamàs anuncià que Yahya Sinwar fou designat com a líder màxim de l'organització, prenent el relleu d'Ismaïl Haniyeh, una setmana després del seu assassinat.[6]
Biografia
Sinwar va néixer amb el nom de Yahya Ibrahim Hassan Sinwar el 1962, en un camp de refugiats de Khan Yunis, fil d'uns pares que s'havien vist obligats a fugir arran de la Nakba.[7] Després de graduar-se a l'escola secundària, va passar a la Universitat Islàmica de Gaza on es va llicenciar en Estudis Àrabs.[8][9]
Sinwar va ser detingut per primera vegada el 1982 per activitats insurgents i va passar diversos mesos a la presó de Far'a, on va conèixer altres activistes palestins com Salah Shehadeh i es va dedicar a la causa palestina.[8] Detingut de nou el 1985,[3] després de la seva llibertat, amb Rawhi Mushtaha va cofundar l'organització de seguretat Munazzamat al Jihad w'al-Dawa (Majd), que treballava, entre altres tasques, per identificar els espies israelians en el moviment palestí,[2] i que el 1987 es va convertir en la «policia» de Hamàs.[8]
El 1988, va dissenyar el segrest i la mort de dos soldats israelians, va ser arrestat, condemnat per assassinat i sentenciat el 1989 a quatre cadenes perpètues.[3][4] Va intentar escapar-se diverses vegades sense èxit.[9][10] Sinwar va complir 23 anys de la seva condemna abans de ser alliberat el 2011 i repatriat a la Franja de Gaza com a part de l'intercanvi de presoners pel soldat israelià Gilad Shalit.[2]
El febrer de 2017, Sinwar va ser elegit cap de Hamàs a la Franja de Gaza, prenent el relleu d'Ismail Haniyeh. Al març va establir un comitè administratiu controlat per Hamàs per a la Franja de Gaza, cosa que significava l'oposició a qualsevol repartiment de poder amb l'Autoritat Nacional Palestina de Ramal·lah. Sinwar rebutjava qualsevol reconciliació amb Israel[2] i demanava als militants que capturessin més soldats israelians com a única manera d'alliberar presoners.[4] El setembre del 2017 va començar una nova ronda de negociacions amb l'Autoritat Nacional Palestina a Egipte i va acordar dissoldre el comitè administratiu de Hamàs per a Gaza.[11][12]
El 16 de maig de 2018, en un inesperat anunci a Al Jazeera, Sinwar va afirmar que Hamàs exerciria la «resistència popular i pacífica» obrint la possibilitat que Hamàs poguès tenir un paper en les negociacions amb Israel.[12] Una setmana abans havia animat la població de Gaza a trencar el bloqueig israelià, afirmant que «preferim morir com a màrtirs que morir per l'opressió i la humiliació», i afegint que «estem preparats per morir i desenes de milers moriran amb nosaltres».[13]
Al març de 2021 va ser elegit per a un segon mandat de quatre anys com a cap de Hamàs a Gaza en unes eleccions celebrades en secret.[14] El 15 de maig de 2021 es va informar que un atac aeri israelià va atacat la seva casa sense que hi hagués detalls immediats sobre morts o ferits. L'atac va tenir lloc a Khan Yunis enmig de la tensió creixent entre Israel i Palestina.[15] El 2022, Hamàs va produir una sèrie de televisió anomenada Fist of the Free, que mostrava els seus militants assaltant Israel en massa. Sinwar va lliurar premis a tots els participants en una cerimònia pública, elogiant en un discurs la precisió de la sèrie i afirmant que el seu treball era «part integrant del que estem preparant».[7][16]
.jpg)
