Xavier Leroux

Biografia
Naixement	11 octubre 1863 Velletri (Itàlia)
Mort	2 febrer 1919 (55 anys) París
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 96 48° 51′ 33″ N, 2° 23′ 55″ E / 48.85929°N,2.398653°E / 48.85929; 2.398653 Grave of Leroux (en)
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, pedagog musical, catedràtic
Ocupador	Conservatoire de Paris
Gènere	Òpera
Professors	Théodore Dubois i Jules Massenet
Alumnes	Jules Mouquet, Robert Casadesus i Albert Wolff
Família
Cònjuge	Meyrianne Héglon
Premis
(1901)  Cavaller de la Legió d'Honor  Premi de Roma
Signatura

Xavier Leroux (Velletri, 11 d'octubre de 1863 - París, 2 de febrer de 1919) fou un compositor francès, marit de la reconeguda cantant Meyrianne Héglon (1867-1942).

Fill de Félix Leroux i Orsola Maria Attilia Breni. Félix Leroux va ser el cap de música de la 59th Line, que va participar en la campanya italiana. Va estar destinat a l'escola d'artilleria de Chalons, Vincennes i Tarbes abans de deixar l'exèrcit per ser director del "Tivoli-Vauxhall" a París.

Xavier Lereoux va ser alumne de Théodore Dubois i Jules Massenet al Conservatori de París. El 1885 va guanyar el 1r Premi de Roma amb la cantata Endymion. El 1886, es va fer amic de Claude Debussy a la Vil·la Mèdici.

A París, va ser professor d'harmonia al Conservatori a partir de 1896. A més, va dirigir la "Revue Musica". Va produir unes quantes obres de música sacra (sobretot una missa) i uns quants motets, però va ser la música de teatre la que li va proporcionar la seva major inspiració; va compondre música escènica (Les Perses d'Èsquil, Plutó d'Aristòfanes, La Sorcière de Sardou), després es va dedicar a l'òpera. La seva obra mestra (i el seu major èxit) és sens dubte Le Chemineau, del qual l'Opéra-Comique va fer cent sis representacions fins al 1945.

Entre els seus alumnes a classe d'harmonia hi havia Paul Paray, Roger Désormière, Eugène Bigot, Georges Dandelot, Albert Wolff, Henri Mulet i Louis Fourestier.

El 1910, vivia amb la seva dona Meyrianne Héglon al número 64, rue Cortambert (16è districte de París).^[1] Va morir el 1919 a casa seva de l'avinguda Émile-Deschanel (7è districte de París),^[2] i va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise (96a divisió).^[3]

• 1885 : 1er Premi de Roma (cantata Endymion).
• Cavaller de la Legió d'Honor

Música d'escena

• Les Perses d'Èsquil,
• Pluton d'Aristòfanes
• La Sorcière de Victorien Sardou
• Les Cadeaux de Noël, Conte heroic en un acte d'Émile Fabre (creat el 25 de desembre de 1915).

Òperes

• Le Chemineau (Paris, Opéra Comique, 1907)
• Évangéline (representada a Brussel·les, 1895)
• La Montagne enchantée, obra fantàstica en 5 actes i 12 escenes d'Émile Moreau i Albert Carré, música André Messager i Xavier Leroux, Théâtre de la Porte-Saint-Martin, 12 d'abril de 1897
• Astarté, creada el 15 de febrer de 1901 al Palais Garnier^[4]
• La Reine Fiammette (representada a París, 1903)
• Vénus et Adonis (representada a Nimes, 1905)
• Le Carillonneur, (representada a París, 1913)
• 1914: La Fille de Figaro de Maurice Hennequin i Hugues Delorme, música Xavier Leroux, Théâtre de l'Apollo
• Nausithoé, (representada a Niça, 1920)
• La plus forte (representada a París, 1924)

Obres diverses

• Hymne (1914) : «A aquells que van morir gloriosament per la Pàtria», cantat per Francisque Delmas als Invàlids l'1 de novembre de 1914. Poema de Victor Hugo.
• Une simpe idèe (1900) Fantasia per a flauta, oboè i piano.

• Sylvain Mikus, Autour de la jeunesse châlonnaise d'un grand musicien : Xavier Leroux et son père Félix (1876-1879), Études Marnaises publicat per la Societat d'Agricultura, Comerç, Ciències i Arts del Marne (SACSAM), t. CXXVII, 2012, pàg. 157-173.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Leroux

• Recursos musicals-[1]
• Mostra relativa al espectacle-[2](francès)
• Mostra relativa als militars-[3](francès)
• Mostra relativa a les Belles Arts-[4](francès)
• Nota en un diccionari general o enciclopèdia-[5](alemany)