Fill de Félix Leroux i Orsola Maria Attilia Breni. Félix Leroux va ser el cap de música de la 59th Line, que va participar en la campanya italiana. Va estar destinat a l'escola d'artilleria de Chalons, Vincennes i Tarbes abans de deixar l'exèrcit per ser director del "Tivoli-Vauxhall" a París.
A París, va ser professor d'harmonia al Conservatori a partir de 1896. A més, va dirigir la "Revue Musica". Va produir unes quantes obres de música sacra (sobretot una missa) i uns quants motets, però va ser la música de teatre la que li va proporcionar la seva major inspiració; va compondre música escènica (Les Perses d'Èsquil, Plutó d'Aristòfanes, La Sorcière de Sardou), després es va dedicar a l'òpera. La seva obra mestra (i el seu major èxit) és sens dubte Le Chemineau, del qual l'Opéra-Comique va fer cent sis representacions fins al 1945.
El 1910, vivia amb la seva dona Meyrianne Héglon al número 64, rue Cortambert (16è districte de París).[1] Va morir el 1919 a casa seva de l'avinguda Émile-Deschanel (7è districte de París),[2] i va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise (96a divisió).[3]
La Montagne enchantée, obra fantàstica en 5 actes i 12 escenes d'Émile Moreau i Albert Carré, música André Messager i Xavier Leroux, Théâtre de la Porte-Saint-Martin, 12 d'abril de 1897
Astarté, creada el 15 de febrer de 1901 al Palais Garnier[4]
Hymne (1914) : «A aquells que van morir gloriosament per la Pàtria», cantat per Francisque Delmas als Invàlids l'1 de novembre de 1914. Poema de Victor Hugo.
Une simpe idèe (1900) Fantasia per a flauta, oboè i piano.
Referències
↑Félix de Rochegude, Promenades dans toutes les rues de Paris, XVIe arrondissement, 1910.
Sylvain Mikus, Autour de la jeunesse châlonnaise d'un grand musicien : Xavier Leroux et son père Félix (1876-1879), Études Marnaises publicat per la Societat d'Agricultura, Comerç, Ciències i Arts del Marne (SACSAM), t. CXXVII, 2012, pàg. 157-173.