Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya)Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya
El xatrac comú,[1]xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.[2]
Morfologia
Fa 32 a 37 cm de llargària i 72-83 d'envergadura alar.
Té el dors blanc i la part superior de les ales d'un gris clar.
Durant la parada nupcial, el mascle ofereix peix a la femella i, tot seguit, aquesta darrera tria illetes de sorra a les llacunes litorals, llocs sorrencs o a les salines per preparar el niu: una depressió a terra reforçada amb joncs, herbes i conquilles. A l'abril-juny pon dos o tres ous que tant pel mascle com per la femella cova durant 23 dies. Ambdós progenitors participen en l'alimentació els pollets. El mascle s'encarrega de capturar peixets i alguns insectes per als fills, que volen al cap de 3 o 4 setmanes.[3]
Distribució geogràfica
El xatrac comú presenta una distribució circumpolar en època de cria, ja que ho fa a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i Nord-amèrica. Hiverna als oceans tropicals i subtropicals. L'IUCN el classifica com risc mínim.[4] Tot i això, el seu hàbitat natural s'ha reduït molt a les costes catalanes i valencianes i la sobrepesca és una altra amenaça. Als anys setenta del segle xx, la colònia de l'Albufera de València va desaparèixer per l'acumulació de pesticides als camps d'arròs.[3]
Costums
És d'hàbits colonials i, en les colònies, es mostra molt agressiu amb els intrusos, actitud que reforça amb crits estridents. Mostra una gran facilitat per al vol i la tècnica de cacera consisteix a llançar-se en picat contra el mar, cabussar-se i enxampar els peixos sota l'aigua. De vegades, només els cal enfonsar el cap per pescar.
Es tracta d'una espècie estival abundant, que a l'hivern es pot considerar rara. Pot observar-se als Països Catalans al mes de març, quan arriba als llocs de cria, que estan situats principalment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, tot i que se'n poden trobar parelles reproductores en altres zones humides dels Països Catalans.[5] Després de l'època reproductiva, els xatracs comuns -juntament amb d'altres de la resta d'Europa- es reuneixen a les costes ibèriques per emprendre el viatge cap a l'Àfrica o l'Amèrica del Sud.[6]
Xatrac comú adult alimentant el seu pollet.
Referències
↑«xatrac comú». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT, 2017-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].
↑Llorente, Gustavo. Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, desembre de 1988, planes 119-120 (Conèixer la Natura, núm. 6). ISBN 84-7306-354-6.
.svg){kind=icon}
.jpg)
.jpg)
