La xamota és un material granular obtingut de la polvorització dels maons, pedres refractàries, o un altre producte ceràmic cuit. Té un alt percentatge de sílice i alúmina. També es pot fer, a altes temperatures, a partir d'argiles refractàries. Afegint xamota a l'argila en millora la textura, redueix la contracció i evita la formació d'esquerdes durant la cocció.

La xamota té un contingut mínim de : 40% d'alúmina, un 30% mínim de sílice, un 4% màxim d'òxid de ferro (III), un 2% màxim d'òxid de calci i d'òxid de magnesi en total.^[1]

El seu punt de fusió és d'uns 1780 °C. Pot absorbir fins a un 7% d'aigua.

La xamota es fa servir en la fabricació d'objectes de terrissa i en escultura per a obtenir una textura rústega. Evita defectes com l'esquerdat i la laminació. Afegeixen resistència a la terrissa.

Com més fines siguin les partícules de la xamota, més estretament s'enllacen amb l'argila i més dens i fort serà el producte cuit final.^[2]

Altres usos per la xamota és en el processament del varistor un metall-òxid d'OZn.

En arqueologia es diu xamota la ceràmica que es troba esmicolada.

• Jain, P. L.. Principles of Foundry Technology. 4a ed.. Tata McGraw-Hill, 2003. ISBN 9780070447608. .
• Lidell, Macy Liddell. Handbook of chemical engineering, Volume 1. unknown, revised. McGraw-Hill Book Company, 1922. ISBN B000UFRYQI. .