Va ser formada el 20 de desembre del 1936 a Albacete, amb voluntaris francesos, belgues i valons, així com uns quants irlandesos i anglesos, sota les ordres de Karol Świerczewski, anomenat General «Walter», amb l'italià Aldo Morandi com a Cap d'Estat Major i el francès André Heusler com a comissari.
Seguiren els fracassos en els combats de la carretera de la Corunya i de Majadahonda. Sense gaire temps per reorganizar-se, la Brigada participà en la batalla del Jarama, al costat de l'XI i XII Brigada, on pateix gran nombre de baixes (al voltant del 40 per 100 dels efectius). Morandi fou destituït i Jules Dumont es feu càrrec de la unitat. Finalment fou retirada a un sector tranquil prop d'El Escorial, on fou reorganitzada, formant part d'ella els batallons «Domingo Germinal», format per anarquistes espanyols, el britànic «Ralph Fox» i els franco-belgues «Commune de Paris», «Henri Barbusse», «Henri Vuillemin», «Six de Février» i «Pierre Brachet». El 16 d'octubre foren sotmesos a un intens foc d'artilleria que provocà la desbandada dels «Domingo Germinal» i «Ralph Fox».
Després de la batalla de Brunete, on no participà, la brigada fou reduïda de quatre a dos batallons.[1] Participà en els combats de Cuesta de la Reina i posteriorment lluità en la retirada d'Aragó.
L'abril del 1938 fou completament destrossada a l'Aragó i es va procedir a constituir la nova brigada els batallons Commune de Paris, «Vaillant-Couturier», «André Marty» i el «Henry Barbusse». La resta de batallons van desaparèixer i els seus supervivents refàrçaren els altres quatre de la brigada, fins a arribar a la batalla de l'Ebre, on fou pràcticament exterminada.