Wolfgang F. Köhler (Tallinn, Estònia, 21 de gener de 1887 - Enfield, 11 de juny de 1967) fou un psicòleg estonià. Va néixer a Tallinn, que llavors era l'estat rus d'Estònia. Va cursar estudis de filosofia i ciències naturals, estudiant sengles semestres a les universitats de Tübingen i Bonn i cinc més a Berlín, i va tenir entre els seus professors Carl Stumpf i el físic Max Planck, entre altres. Es va doctorar el 1909 amb una tesi sobre psicologia del so dirigida per Carl Stumpf. Va iniciar a continuació la seva carrera docent a la Universitat de Berlín. Entre 1914 i 1920 va romandre a l'illa de Tenerife, on va fer les seves famoses investigacions amb antropoides. Després de tornar a Alemanya va assumir el 1922 el càrrec de director de l'Institut Psicològic Berlinès després de la jubilació de Stumpf. Sota la pressió del nazisme, va romandre a Alemanya fins al 1935 en què també va optar per emigrar als Estats Units. Després de la guerra va tornar en diverses ocasions a Alemanya, fins a la seva mort el 1967. El model de l'Einsicht defensat per Köhler representava una extensió de les interpretacions i principis gestàltics en l'àmbit de l'aprenentatge, i implicava en qualsevol cas l'assumpció d'algun tipus de raciocini o conducta intel·ligent per part de l'animal. Per comprovar realment si un animal era capaç o no d'exhibir una conducta intel·ligent se l'havia de posar en una situació que reunís les condicions i els mitjans per a això; és a dir, una situació que l'obligués a pensar, plantejant-li un problema la solució del qual requerís una suposada capacitat de raciocini, o comprensió de la situació i de la manera de resoldre-la.
